Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Dislocacions

Àries en el desert

Hauria de ser un motiu d'alegria veure que la cultura occidental (òperes i olis sobre tela; universitats i biblioteques) tenen tant d'èxit en altres parts del món

ROHM.

ROHM. wikipedia

Fa uns mesos, una neboda meva em va demanar quin era, al meu entendre, el millor teatre d’òpera del món, si la famosa Scala de Milà, el palau Garnier de París o el Liceu de Barcelona. El cas és que ella volia obsequiar el seu company amb un viatge i una inoblidable nit a un teatre de primera categoria. No record què vaig respondre, però si ara algú em fes la mateixa pregunta, probablement els diria que anassin a la península Aràbiga. Els veig les cares plenes de perplexitat: ¿tan enfora hem d’anar per veure òpera.

Comencem per L’Òpera Reial de Masqat (ROHM), a la capital del Sultanat d’Oman. En els pròxims mesos la sala presentarà més de cent espectacles occidentals d’òpera, ballet i simfonies. Els aficionats podran veure Carmen (Bizet), La bohème (Puccini), Anna Bolena (Donizetti) i La flauta màgica (Mozart) entre altres. A més a més, les orquestres de La Scala oferiran concerts amb obres estàndard del repertori com la Novena de Beethoven. Fins i tot l’Orquesta de Castilla y León oferirà un concert, barreja de clàssics i jazz, amb Chick Corea i Iván Martín (resident a Mallorca). Plácido Domingo, Anna Netrebko i José Cura actuen o han actuat a Masqat.

Un poc al nord d’Oman, es troba Dubai, la capital d’un dels Emirats, metròpoli ultramoderna, nova de trinca, com aquell que diu, i amb un flamantíssim teatre d’òpera nou dissenyant per l’arquitecte danès Janus Rockstock. L’edifici, pràcticament tot de vidre, ressembla un vaixell emproat, i està situat a l’ombra del gratacel més alt del món. A més, té la peculiaritat que la sala principal és de multi usos: ara és per fer òpera o concerts simfònics i ara, amb un tres i no res, es converteix amb una sala per acollir un gran congrés, un banquet o una gala per a les grans empreses destacades a Dubai. L’omnipresent Domingo amb Ana María Martínez van inaugurar el teatre el 2016 amb La traviata (Verdi) espectacle que enguany repeteix a més d’una producció del musical El fantasma de l’òpera (Webber).

Prop de Dubai, es troba Abu Dahbi, capital de l’emirat del mateix nom. Aquesta ciutat-illa té una sucursal del Louvre (ideat per Jean Nouvel) i una altra del Guggenheim; i un campus de la Universitat de Nova York. Fa poc, els alumnes de l’escola de música Reina Sofia de Madrid, van oferir un concert. Sara Baras, la bailaora, també va actuar. Un muntatge del Teatro Real de Madrid d’Aida (Verdi) així com la ineludible Bohème van tenir així mateix un gran èxit.

Seguint el periple, com se sap, Doha, la capital de Qatar, s’ha creat un nom gràcies al futbol i a les arts plàstiques. El Museu d’Art Islàmic, inaugurat el 2008, obra de I. M. Pei, és una de les col·leccions més esplendoroses del món i la germana del xeic de Qatar és generalment descrita com la persona més poderosa en el món de l’art per les compres milionàries que ha fet. En qüestions musicals, però, Doha no acaba de donar el nivell dels altres emirats, a pesar que tenen oficialment un teatre d’òpera i una simfònica. És un bon començament.

Hauria de ser un motiu d’alegria veure que la cultura occidental (òperes i olis sobre tela; universitats i biblioteques) tenen tant d’èxit en aquesta part del món. Però hi ha moltes veus que han fet sonar l’alarma dels possibles perills d’aquesta importació cultural massiva donat l’historial pèssim de drets humans que tenen aquests països. Sense anar més enfora, durant la construcció dels edificis del Louvre, del Guggenheim i del campus de la Universitat de NY hi va haver repetides denúncies per la possible explotació i coerció d’obrers. Sigui com sigui, com a operació de diplomàcia cultural, comprar cultura occidental està donant bons resultats tant econòmics com d’imatge. Per al món de l’òpera, cantar àries en el desert, pot acabar essent més complicat. Carmen és una dona adúltera; Violetta, la protagonista de La traviata, és una al·lota dissipada que beu alcohol i se colga amb una jove de bona casa; a Wagner hi ha incest, assassinats i ambicions de poder desmesurades; Aida, flirteja amb un guerrer d’una tribu enemiga... hmn. Com presentar aquests arguments risqués a països que prohibeixen l’alcohol i castiguen severament l’adulteri?

Compartir el artículo

stats