Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Música i lletra

Com neix una cançó de rock, r&b o pop?

Les Invencions 2 i 3 de J. S. Bach foren utilitzades per Ray Manzarek (teclista dels Doors) per a començar els primers assajos de Light my fire

Marc Myers.

Marc Myers.

Per algun motiu inexplicable -o per ventura sí que ho era- veure Green book em va animar a rellegir Anatomía de la canción. El llibre de Marc Myers (historiador i periodista, columnista de The Wall Street Journal) ens conta històries fascinants que hi ha darrere de la creació de 45 cançons. 45 com les revolucions per minut que donaven a conèixer els singles, els senzills que havien d'esser popularitzats a mig món. Des dels Righteous Brothers o The Marvelettes fins a REM, passant pels Temptations, els Rolling, Presley, Led Zeppelin, Aerosmith, Pink Floyd... tots tenen (o tenien) una entrevista que guarda un petit gran secret, relacionat amb la composició o l'enregistrament.

Pot resultar sorprenent llegir que les Invencions 2 i 3 de J. S. Bach foren utilitzades per Ray Manzarek (teclista dels Doors) per a començar els primers assajos de Light my fire. Però hi ha més sorpreses. Ottis Redding no va poder escoltar el seu major èxit (Sittin' On The Dock Of The Bay) perquè morí en accident d'aviació poc abans que s'acabassin les mescles de l'enregistrament. John Fogerty s'inspirà en la Cinquena Simfonia de Beethoven per al seu Proudy Mary. Dorothy Morrison no aconseguí aprendre tota la lletra de Oh, Happy Day i s'apuntà dues estrofes al palmell de les mans: alçà els braços i tothom pensà que era cosa de l'Esperit Sant. Elvis començà a enregistrar Suspicious Minds passada la mitjanit perquè s'enredà jugant al ping-pong amb el productor. Janis Joplin coescrigué la lletra de Mercedes Benz a un bar, mentre sonava Hey Jude, dels Beatles. ...I quan Debbie Harry canvià el vers "he was a pain in the ass" per "had a heart of glass" s'assegurà que Heart Of Glass fos el primer gran èxit de Blondie a les ràdios convencionals, que no voldrien saber res d'un gra al cul.

Myers dóna veu als compositors i productors, protagonistes de cinc dècades d'allò que anomenam música popular en un volum magnífic que inclou un conjunt d'anècdotes ben sucoses que t'inciten a cercar les cançons per a escoltar-les. Llàstima que al llibre no hi hagi enllaços útils a internet, que si es poden trobar en forma de playlist al web de Malpaso Ediciones.

Compartir el artículo

stats