Quan tenim al davant una història de vida fallida, tot el que ho envolta ens genera una gran atracció o un rebuig que ens tira endarrere. La novel·la Tu Cocaina y la mía de Justo Fernández, segur no ens deixa indiferents. Tot un relat d'extremes vivències, de veritats profundament arrelades en la vida dels éssers que vulguen arribar al màxim de l'èxit, traspassant tots els límits, l'abisme o la porta als set cels que obren a l'esperança.
La novel·la de referència, porta ja un temps l'abast per la seva lectura. No obstant ben actual. Conèixer sense filtres el que succeeix al voltant dels extrems del consum. La recerca idílica de les conquestes al que conviden les promeses d'èxit sense límits, la persecució cega de l'infinit, els èxits basats en els desitjos atractius de les sales de luxe, dels llocs de poder, de les drogues i prostitució. Els consums enlluernadors en grau d'excel·lència.
És aquesta la fita que es cercava? Aquest el cel on es vol arribar? Per arribar a un paradís, sembla que el nostre protagonista, no troba el camí des dels paranys als quals l'encamina la coca, l'alcohol, el fet de fer-se un expert prostituint-se. Hem d'apropar-nos amb interès a la lectura de l'obra, tot i el temps des de la seva publicació (2016), per tal de copsar el buit del protagonista, quan ferit d'ànima i cos, ha de recórrer al món de les cures.
Afegint l'abisme d'una masculinitat fracassada, tarada fins a l'extrem, per poder captar el clam de mort al qual pot conduir l'absència de tendresa, els buits de l'univers emocional, tan explícit pel que fa a les vides encaminades a assolir l'èxit a qualsevol preu.
