Els esdeveniments històrics de l'any 1968 -la Primavera de Praga, la Guerra del Vietnam, la lluita pels Drets Civils o el Maig francès- són avui l'escenari que sustenta una obra col·lectiva que tracta el novè disc dels Beatles, més conegut com el White Album, des d'un ampli ventall de mirades expertes.
El llibre, de naturalesa transversal, tracta els processos creatius i la gènesi de l'enregistrament, l'anàlisi de cançons, el context social i cultural del disc en perspectiva de cinc dècades. Un legat que durant tots aquests anys s'ha vist en infinitat de versions -recordem Bono d'U2 parlant de "Helter Skelter" a l'inici del concert de Ruttle and Hum-, sèries de televisió, espectacles de circ, pel·lícules o portades de vnils monocromàtiques.
A partir d'aquest estudi observam l'emancipació de la banda en distints aspectes vitals i de com aquest procés es va veure reflectit en la creació d'una obra magna, de naturalesa eclèctica i temàticament complexa. I és que el White Album va ser concebut a Rishikesk (Índia) i ens parla dels desencants de Maharishi i la pràctica redemptora de la meditació ("Sexy Sadie"). És també el disc de la tristesa i la melancolia com a força creativa ("Julia", "I'm so tired"); també de l'agressivitat i la desesperació ("Helter Skelter", "Yer Blues"), la crítica social ("Piggies") i el de les inspiradíssimes "I Will" o "While My Guitar Gently Weeps" que demostrà amb aquesta última composició la genialitat creativa de George Harrison.
The Beatles, nom veritable del ja mític Àlbum Blanc, va ser per molts el disc de l'experimentació estètica de tall més radical. "Revolution 9" és l'exponent més sòl·lid d'un Lennon que es volgué mostrar vanguardista però que tanmateix, amb aquest tema, fou incapaç d'arribar a les audiències.
La diversitat de registres que conté el White Album ens retorna tot un seguit d'influències artístiques que ens porten a parlar dels Beatles com a cultura i com a miratge de la seva època. La mirada a Orient, la addicció a les drogues, la denúncia social al capitalisme o l'ambició de ser moderns ens permet parlar d'uns Beatles consolidats i assentats en la seva edat adulta (el 1968 temes com "She Loves You" o "I Want a Hold Your Hand" ja són història).
Així doncs, The Beatles (EMI, 1968). El Álbum del año de la Revolución és un pretext per reunir als principals autors que han escrit l'historiografia beatle en castellà (Iván Moldes John Lennon El fin de semana perdido, Javier Tarazona o Ricardo Gil George Harrison de Beatle a jardinero o Beatles Garden) amb escriptors emergents que ja conten amb aportacions rellevants (Bàrbara Duran Vaig veure John Lennon, Tomeu Canyelles Beatles Made in Mallorca, Antonio Panadero Beatles. Más allá de los sueños, entre altres) que conflueixen en una obra que descobreix nous continguts -vegeu el capítol de Bàrbara Duran sobre Lennon i Maharishi a Mallorca o el de Tomeu Canyelles i els animals en les cançons dels Beatles- i obri noves vies de continuïtat pels estudis de la cultura popular en general i del Quartet de Liverpool en particular.
