Només de fullejar el llibre de Bárbara Sagrera t'envaeix una sensació molt semblant a pujar al porxo i treure de la caixa una camisa de dormir de la repadrina i amb respecte, cura i esment, posar-te-la per anar a fer una volta i que sembli una peça actual. Aquesta sensació d'història que et cau a sobre i t'amara per dins, la història dels teus avantpassats, les seves pors, les creences..., que també les sents teves, com si el propietari de la peça de cop i volta tornés reviure a través del nostre cos. De fet, les Unitats Fraseològiques són fragments fixats del discurs que pertanyen a un emissor primer, desconegut i a un altre interlocutor a qui anava referida el primer cop, aquests es van perdre en la memòria, potser fins i tot el motiu real que les va originar, i la frase passa a ser propietat del col·lectiu que la reconeix com a seva i es deixa definir per allò que implícitament diu, no per la traducció literal. Aquestes unitats són invariables, fixades, dins un discurs lliure i original. Els milers d'unitats fraseològiques que recull aquest llibre no són només una mostra de la parla, frases fetes que formen part dels implícits que compartim els parlants, si no que també són una prova de la riquesa de la nostra llengua, de la llibertat del parlar col·loquial per establir entesos i sobreentesos, i la clau per no deixar perdre una manera de concebre el món i la vida. Per aquesta obra, l'autora ha fet una feina titànica que inclou l'anàlisi de més de 14.500 entrades, extretes de les "Rondaies" d'Alcover, del DCVB, del Cançoner del Pare Ginard, dels reculls de rondalles de les Pitiüses de Joan Castelló Guasch, de les rondalles recopilades per l'Arxiduc Lluís Salvador, de les recopilacions de les rondalles menorquines d'Andreu Ferrer Ginard i de Francesc Camps i Mercadal. Conscient de la pobresa i desaparició de moltes d'aquestes unitats fraseològiques del parlar actual, va pouar dins els aplecs de les fons escrites més fidels, vinculades a l'oralitat i a la parla del poble. Només per l'abast de l'obra consultada ja ens podem imaginar, o no, de la dimensió d'aquest llibre, però és que a més, hi ha tota una primera part on explica els criteris de selecció , les dificultats de sistematització i tot el que ha tengut en compte a l'hora de presentar-nos aquest corpus, la descripció de les frases, la contextualització i la seva classificació i només aquesta part ja és una delícia per aprendre. Aquest llibre, sens dubte, és una joia per consultar adesiara, un plaer per créixer en el coneixement de la nostra cultura i un tresor en la defensa i preservació de la nostra llengua.
