Ja ho avença el títol: Pasqual Calbó, Pintura, Passió, Rebel·lió (Balèria. Palma 2017); és la biografia nove l·lada del pintor maonès amb el rerefons de la Menorca del XVIII, anglesa, francesa i, uns anys, espanyola (aprofitaren per volar el castell de Sant Felip), una illa en expansió econòmica i cultural que contrastava amb la Mallorca derrotada el 1715.
Seguim el seu viatge, quasi iniciàtic, del jove pintor per la Itàlia del darrer Barroc i la Viena del naixement del Romanticisme, la seva aventura americana, i finalment, el retorn a la seva illa, on visqué la rebel·lió del 1.3.1810, (aquest hauria de ser el fonament de la Diada de les Balears) reclamant a Madrid les llibertats de les que havia gaudit Menorca dins al 1802, quan Anglaterra la va cedir a Espanya per apaivagar Napoleó.
El llibre està ple de música -Mozart, Gluck, Haydn- i té un leitmotiv misteriós, la Sehnsucht.
Al final hi ha un capítol ucrònic, que explica el que hauria pogut succeir durant la Guerra Civil, i és que la Història és massa seriosa com per deixar-la escriure als historiadors; segons els novel·listes seria molt més habitable i divertida.
