Durant aquests darrers anys el debat sobre el futur de les humanitats és més viu que mai. La societat capitalista imposa que de tot en vulguem treure un profit econòmic. I l'educació tampoc no s'escapa d'aquesta perversa dinàmica.
Va ser Ciceró qui al segle I aC començà a parlar d'humanitas. El terme prové del llatí homo, hominis ("home"), el qual deriva alhora d'humus ("terra"). Això vol dir que som homes perquè tocam amb els peus a terra, a diferència dels déus, que habiten el firmament. Les humanitats, per tant, etimològicament parlant, impliquen tocar amb els peus a terra i ens conviden a ser humils sense necessitat d'humiliar ningú.
La humanitas de Ciceró, que s'emmirallava en la filantropia grega, es referia a la compassió cap als nostres semblants. Durant l'edat mitjana es fixaren els studia humanitatis, que es dividien en dues branques: el trivium (gramàtica, retòrica i dialèctica) i el quadrivium (aritmètica, geometria, música i astronomia). Abans, doncs, les humanitats eren molt més transversals: abraçaven les ciències i les lletres.
També convé tenir en compte que els primers filòsofs que varen néixer al segle VI aC a Grècia eren científics. I si pegam un bot al Renaixement, al segle XV, tenim la figura de l'humanista per excel·lència, Leonardo da Vinci: músic, enginyer, botànic, anatomista, escultor, arquitecte... Da Vinci era un home complet, versàtil tant en les lletres com en les ciències.
Durant el Renaixement es recuperà de l'oblit la famosa màxima de Terenci: Homo sum, humani nihil a me alienum ("Home som, res del que és humà m'és aliè"). La revolució cultural i científica que es va produir durant aquesta època històrica va ser precisament gràcies als "sabers desinteressats" de l'antiguitat clàssica que ara la humanitat, en un acte de supèrbia, rebutja qualificant-los d'inútils.
Al segle XVIII la Il·lustració va voler reivindicar el sentit originari de les humanitats. No debades, l'enciclopèdia d'Alembert i Diderot es proposà arreplegar tots els camps del coneixement. Ara, amb les "democràcies comercials" s'estudia per exercir una professió i no per adquirir els coneixements necessaris que ens permetin interpretar millor el nostre llegat literari, artístic i científic. Qui ha criticat molt aquesta deriva és Jordi Llovet, catedràtic de Literatura Comparada de la UB, ja jubilat. Llovet és de l'opinió que no es pot tenir un sistema democràtic pròpiament dit si la ciutadania no està preparada intel·lectualment per discernir, a partir del passat, les coses que passen al present.
El 2014 el debat sobre el sentit de les humanitats avui en dia ja va ser abordat a l'assaig La utilitat de l'inútil, del filòsof italià Nuccio Ordine. Aquest professor de la universitat de Calàbria es carrega de raons per justificar l'oxímoron del títol del seu llibre: "Certament no és fàcil d'entendre, en un món dominat per l'homo oeconomicus, la utilitat de l'inútil i, sobretot, la inutilitat de l'útil (¿quants béns de consum innecessaris se'ns venen com a útils indispensables?). És dolorós veure els éssers humans, ignorants de la creixent desertificació que ofega l'esperit, lliurats exclusivament a acumular diners i poder. És dolorós veure triomfar a les televisions i als mitjans noves representacions de l'èxit, encarnades en l'empresari que aconsegueix crear un imperi a força d'estafes o en el polític impune que humilia el Parlament fent-hi votar lleis ad personam".
Ordine és bastant crític amb l'actual sistema capitalista: "Si només escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. Aleshores, quan la desertificació de l'esperit ens hagi ja assecat, serà realment difícil imaginar que l'ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat".
A ningú se li escapa que avui, en l'era de la societat de la informació, vivim més desinformats i més manipulats que mai. La caverna de Plató ja és una realitat. Res és el que sembla. Tot és una farsa. Avui, per tant, és més necessari que mai cultivar l'esperit crític i seguir la màxima de l'oracle de Delfos: ????? ???????("coneix-te a tu mateix"). Tampoc no podem oblidar una famosa cita de Sòcrates, el pare de la filosofia: "Una vida sense examen, no val la pena ser viscuda". I contra els reduccionismes i la simplificació de la realitat convé fer cas també a Kant: Sapere aude ("atreveix-te a saber").
