I put my heart and my soul into my work, and have lost my mind in the process' (Letters to Theo)
Lust for Life (La Passió de Viure) és el títol d'una de les millors i més extenses biografies de Van Gogh escrita per Irving Stone l'any 1935. És la biografia d'una vida turmentada, plena de colors i d'ombres, la vida d'un home obcecat que buscà incansablement fins que trobà la seva passió, pintar. És una lectura excel·lent, que transmet al lector tot el turment i tota la passió de Van Gogh, fins al punt d'integrar-lo tant dins la lectura que en algun moment pot arribar a ser massa intensa en emocions . Vincent Van Gogh era un home amb una malaltia mental, quina? S'ha dit que patia d'epilèpsia, o tal vegada que també tenia la síndrome d'Asperger, o que podia ser esquizofrènia, recentment es parla de trastorn bipolar; fos quin fos el desordre mental que patia va condicionar la seva vida, la seva pintura i la relació que tingué amb els altres. La imatge distorsionada i la utilització del color són producte del seu món mental. Incomprès quan vivia, autor d'uns 1.600 dibuixos i d'uns 900 quadres dels quals no aconseguí que se'n vengués cap mentre ell era viu. Fou reconegut com una de les figures rellevants del postimpressionisme després de mort i tingué una gran influència en l'art del segle XX, especialment entre els fauvistes i els expressionistes. Avui en dia un quadre de Vincent Van Gogh val milions de dòlars.
D'origen neerlandès (Zundert, Països Baixos). Des de molt jove ja mostrà un caràcter difícil i inestable. Un dels seus primers treballs fou de marxant d'art a Londres a la galeria d'art Goupil &Co, on sembla que s'hi adapta i que li agrada, però no dura gaire, la fixació que li agafà per la filla de la patrona de la casa on s'hostatjava i el rebuig d'ella quan li proposa matrimoni feren que patís una forta crisi i perdés interès per tot, l'acaben acomiadant. Més tard li entra el fervor religiós i se'n va a la regió de Mons a Borinage, Bèlgica, on en condicions molt dures fa feina d'evangelització entre els miners de la zona, però amb el seu extremat fervor religiós el que aconsegueix és espantar-los. Viu en una petita barraca, pràcticament no menja i el seu estat es degrada cada dia més, els seus superiors finalment li suprimeixen el petit sou que rep i seguint els consells del seu germà Theo, de qui ja comença a rebre ajut econòmic, decideix canviar la seva vida i dedicar-se a pintar.
Theo fou el germà que l'ajudà quasi tota la vida econòmica i emocionalment, fou ell qui l'introduí en el grup dels impressionistes de París, estava convençut que un dia Vincent seria famós. Theo treballava de marxant d'art i intentava vendre els quadres que el seu germà li enviava, Vincent rebia mensualment una assignació econòmica del seu germà, subsistia gràcies a Theo. La seva gran amistat i unió queda reflectida en les nombroses cartes que s'intercanviaren a partir de l'agost de 1872 i que estan publicades en el llibre Cartes a Theo, considerat un document històric sobre el recorregut pictòric de Vincent Van Gogh. Després de viure a diversos llocs i enredar-se amb diferents amants, quasi totes elles dones marginals, el 1886 se'n va a viure a París amb Theo i allà coneix Seurat, Pissarro, Toulouse -Lautrec, Gaugin i d'altres. A París és on es sent atret per l'art japonès, les acolorides xilografies que tant admirà influenciaren la seva obra, una mostra la trobam en el quadre Ametllers en flor, resultat del seu entusiasme per aquest art i dedicat al seu nounat nebot, fill de Theo i Johanna, al qual anomenaren Vincent. El 1888 se'n va de París per realitzar el seu somni mediterrani, a la recerca de la llum de la Provença. A París ha definit més el seu estil cap a l'impressionisme, ha treballat intensament i ha estat una etapa molt productiva i esgotadora, això juntament amb la seva afició a l'absenta agreugen la seva condició física. El febrer de l'any 1888, es trasllada a Arles, al sud de França. Surt al camp i pinta la natura, comença a utilitzar les pinzellades ondulants i els grocs, verds i blaus intensos que caracteritzen la seva obra pictòrica dels darrers anys.
L'any següent d'estar a Arles i després de patir repetides crisis, considerats brots psicòtics per uns i atacs epilèptics per altres, decideix per voluntat pròpia ingressar en un sanatori a Saint-Remy on el tracta un psiquiatre. Allà pinta el seu famós quadre La nit estelada, que mostra la vista exterior de nit des de la finestra de la seva habitació, aquesta pintura reflecteix la turbulència mental en la qual estava sumit. Van Gogh deia que pintar era el remei per a la seva malaltia, considerava que si pintava podria evitar tornar-se boig, malauradament això no fou així doncs des que arribà a Arles empitjorà, semblava que el geni de Van Gogh i la seva malaltia es retro alimentaven. Camp de blat amb corbs és considerat el seu darrer quadre, un cel amenaçador, tres camins que van en tres direccions diferents i els corbs que sembla que pressenteixen la mort. Vincent Van Gogh es suïcidà pocs dies després d'haver-lo pintat, el 29 de juliol de 1890, només tenia 37 anys.
El llegat d'aquest home apassionat per la vida i la natura, pels colors i les formes és més actual que mai. Van Gogh no podia imaginar en vida que un dia la seva obra seria tan admirada i que influiria en l'obra d'altres pintors més d'un segle després de la seva mort. Precisament aquest 2019 hi ha un gran interès per aquest pintor dins el món de les arts i el cinema.
Començàrem l'any amb l'estrena de la pel·lícula Van Gogh, a las puertas de la eternidad dirigida per Julian Schnabel, un pintor vist per un altre pintor, que també fa de director. Willem Dafoe interpreta Van Gogh. Aquesta pel·lícula es centra en el temps que el pintor passà a Arles i en la seva estada al sanatori. El final de la pel·lícula .... la idea que el director té del possible final del pintor.
Hi ha vàries exposicions centrades en aquest pintor, una d'elles molt interessant la que es pot veure al Museu Van Gogh d'Amsterdam "Hockney-Van Gogh: The Joy of Nature", dos genis de la pintura junts. David Hockney considerat un dels artistes britànics més influents del segle XX, als seus 82 anys segueix pintant incansablement, explica en aquesta exposició com Van Gogh inspira els seus paisatges i fa una comparació entre els quadres d'un i de l'altre. Està oberta fins el 26 de maig.
La Tate a Londres també té una exposició oberta "Van Gogh and Britain" fins al dia 11 d'agost. En ella s'hi exposen 50 obres del pintor on es pot veure la influència que tingué Londres i la Gran Bretanya en la seva pintura i al mateix temps com ell inspirà als artistes britànics.
A Barcelona al Port Vell hi ha una exposició interactiva del 14 de març al 2 de juny "Meet Vincent Van Gogh", creada pels experts del Museu Van Gogh amb l'objectiu de divulgar la vida i l'obra de l'artista.
I ja per acabar a Les Baux-de-Provence a Carrières des Lumières hi ha una exposició digital immersiva "Van Gogh, Starry Night" des del dia 1 de març d'enguany fins al 5 de gener del 2020. És una producció visual i musical que recupera la intensa vida de l'artista i explora les seves nombroses obres d'art. És una idea molt semblant a la de l'exposició de Barcelona.
