1.- Cada cop és més visible la presència de les aportacions de les dones en la construcció del pensament envers la perspectiva de Gènere. La seva lluita de fet ve aportant-nos continguts, reflexió, debat, interpel·lació, i molt més des de fa segles. On ens trobem els homes en aquesta transició des de l'hegemonia del Patriarcat, cap a un context que consolidi unes relacions realment igualitàries?
"El Patriarcat és l'estructura social, política, econòmica, cultural, sexual i emocional en la qual vivim i ens relacionem amb les altres persones." ho diu així l'autora del llibre que portem a relleu, Coral Herrera, Doctora en Humanitats i Comunicació audiovisual, experta en teoria de Gènere. Inserits col·lectivament en el si d'aquesta estructura, molt sovint i naturalment, deixam de mirar el que ve conformant els trets essencials que la nodreixen.
Ens educam, aprenem tot el conjunt de factors, hàbits, configuracions personals i socials, íntegrament immersos en un univers que ens embolica, sovint arrossegant-nos a la ceguera, més o manco dirigida i intencionada, per tal que difícilment puguem sortir-nos dels seus marcs normatius i conductuals.
"Els homes patriarcals estan obligats a ser forts, durs, proveïdors principals, protectors, i a competir i tenir èxit, a guanyarà totes les batalles, a reprimir-se i mutilar les emocions, a demostrar constantment la seva virilitat". Tot un encaixonament del qual molt sovint esdevé molt complicat sortir-se'n. Un context que construeix una cultura determinada de la masculinitat i de com desenvolupar les relacions i estimar.
El llibre de Coral Hererra ens porta a poder fer explícites moltes preguntes des de la perspectiva de la masculinitat. A compartir i apropar-nos a les interpel·lacions que ens arriben de la mà de dones feministes que escriuen, pensant a mantenir les alertes del que ha d'arribar als homes dissidents de la masculinitat que, en el camí de transformació, volen deixar de fer sofrir per amor. Llegir el que escriu Coral és afegir proximitat i aliança amb el que escriuen les dones feministes, aixó cal fer-ho sovint.
2.- De l'obra de Todorov el llibre El miedo a los bárbaros ens queda una mica enrera en el temps, no obstant segurament no hi queden gens els seus plantejament: el discurs que ens ajuda a mirar a l'altre. A una societat cada cop més egocèntrica, arriscadament polaritzada al voltant del rebuig del que ens mira diferent, del que arriba de fora de les nostres terres, suposats "espais de confort", quan els discursos i les proclames de determinades ideologies fan molt cridaners i fins i tot cercant ser atractius, i incendiaris, tot el que fomenta refussar a qui està a l'altre costat, un altre color de pell, al que defensa una opinió distinta d'allò que és meu, que és nostre. És hora de mirar de recuperar la capacitat de desenvolupar empatia.
Ens diu Todorov: "Si no volem privar-nos d'entendre el món en el qual vivim, és indispensable tenir presents a les diferències,..." Així sota l'empedrat d'aquesta camí l'autor ens convida a transitar contemplant una panoràmica extensa i diversa, des de l'eix d'una societat europea que ha rebut la confluència constant d'altres pobles, que ha estat configurada amb milers de sumatoris i tarannàs.
Mereix atenció la convidada a rompre amb la por als bàrbars, a la que convida l'autor. Tot i que l'assaig de Todorov porta ja uns anys a l'abast de tothom, vigent, potser molt actual. Tenint en compte altres aportacions seves, que afegeixen arguments per a nodrir la capacitat de ruptura amb els posicionaments hegemònics i euro cèntrics, que ara més que mai fan de l'odi bandera, amb l'obra de Tzvetan, convidant a seguir construint diàlegs, ponts que agermanen i acullen, enlloc de fomentar crispació.
