Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El darrer estiu

Heretem estigmes, la inèrcia pren protagonisme

Ramon Mas.

Puigsech el microcosmos que vàrem conèixer a Afores.

Hi tornem, som a l'estiu de 1997.

En Germ ens diu, en una de les seves notes:

"la carn s'esqueixa sola i la sang brolla" (22-7-1997).

Aquesta explicació no serveix, els canyells embenats donen lloc a interpretacions, és diferent, la diferència li escau donats els seus orígens, Bru, el seu pare: hereu d'un patrimoni important, il·luminat o trastornat per l'alcohol.

En Germ es orfe dels 2 anys, de la seva mare, sabem:

€ "la seva praxi recorda la manera com s'educa un dofí en un parc aquàtic" (pàg 93)

Quan la situació escapa del seu control s'adreça a un psiquiatre conductista el Dr. Llonses, un metge que ha trobat un bon lloc al gremi, té un passat que prefereix obviar, gaudeix repassant els seus èxits. La mare està satisfeta, la medicació ha funcionat, l'admirat metge a encertat, ell es treu importància i lloa els miracles que pot fer la indústria farmacèutica.

En Miliu, l'amic del pare, li fa arribar una llibreta que va pertànyer a en Bru:

€ "es mereixia heretar alguna cosa més que insomni i estigmes" (pàg. 125)

Heretem estigmes, la inèrcia pren protagonisme. Cada generació fa ús de drogues diferents, que a la fi acabem donant els mateixos resultats, l'estiu el moment de l'any a on es produeixen més transformacions que afecten joves i adolescents, en setmanes queda "decidit" un futur.

En Germ ens diu, el dos d'agost, que voldria "esquivar la tardor i trobar un passadís que el portes dret a l'estiu que ve".

Els adults fallen. La Trudis, la mare, està satisfeta de les seves decisions, "la medicació ha salvat al seu fill" i ella viu un moment apassionat amb l'eminent metge.

Hi ha una part de població que ha entrat a la vida adulta vivint a crèdit i tenint fills perquè ja no tenen res a dir-se amb la parella.

Els joves, quan s'acomiaden diuen:

€ "Ara és hora de tornar a casa, per reintegrar-se a la realitat i fingir que se la creuen." (pàg 133)

En Germ fuig, quan ha deixat el poble sent "com si la jurisdicció de la follia es limités al sòl urbanitzat" (pàg. 141)

Una reflexió, sobre la transcendència d'un període molt curt a la vida d'un jove, la fragilitat, el precari equilibri que l'envolta... un món malalt que potser el farà tristament diferent.

Compartir el artículo

stats