Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Patrimoni

Miramar i Ramon Llull

Una completa bibliografia i un apèndix gràfic tanquen un interessant volum dedicat al geni precursor del diàleg entre cultures

Concepció Bauçà.

La doctora, professora i especialista en Història de l'Art Concepció Bauçà de Mirabò Gralla (Palma, 1972) aporta en aquesta ocasió un estudi sobre la memòria de Ramon Llull en relació al paisatge, la toponímia i el patrimoni artístic que es forjà a Valldemossa durant segles. Miramar constituí, efectivament, un indret fonamental d'inspiració i treball del beat entre 1276 i 1279. El monestir que hi fundà fou una de les seves empreses més anhelades i innovadores. Dedicat a l'ensenyament de l'àrab per poder convertir els infidels i malgrat la seva breu existència (tancà el 1292), amb el temps acabaria convertint-se en un centre de veneració del savi mallorquí que passà pels més diversos avatars per les dificultats d'accés i d'habitatge que provocaren successius abandonaments de Miramar: propietat dels frares de la Real, dels cartoixans i ermitans jerònims, també impremta. Per això un dels objectius fonamentals d'aquest llibre és tractar d'aprofundir en l'evolució de les restes d'aquell focus religiós i cultural, així com en la imatge i la devoció que es desenvoluparen al seu voltant, des del seu inici fins avui. Per exemple, el 1485 es publicà a Miramar el primer llibre imprès a Mallorca. Avui en dia l'indret forma part d'una vertadera geografia lul·liana, un paisatge literari, simbòlic i cultural al cor de la Serra.

Capítol important d'aquesta recerca és la compra i la restauració del monestir impulsada per l'Arxiduc el 1872, en la que participà activament el mestre d'obres Bartomeu Ferrà, personalitat destacada de l'historicisme gòtic de Mallorca, en paraules de Catalina Cantarellas, i que n'evitava una degradació que semblava inevitable. Obra seva és la capella del beat Ramon, inaugurada el 1876 amb la presència de mossèn Alcover, que se n'encarregà de pronunciar el sermó. El 1885 s'hi col·locà una talla de Ramon Llull amb barba i birret, obra de l'escultor Giovanni Dupré.

És important destacar també el treball pictòric que Ricard Anckerman realitzà per encàrrec de Joan Sureda i Villalonga, que havia comprat part de la Cartoixa el 1868. Es tracta d'un gran quadre que mostra la tasca docent de Ramon Llull i que es troba al Palau del Rei Sanç, que és el nom amb el que es coneix avui l'antic casal dels Sureda. És una peça molt important del conjunt d'obres que commemoren la figura de Llull a l'entorn de Miramar, en el terme de Valldemossa.

Una completa bibliografia i un apèndix gràfic tanquen aquest interessant volum dedicat al geni precursor del diàleg entre cultures.

Altres llibres publicats per l'autora són La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Vall­demossa (2008) i La llum a la Seu de Mallorca després de Gaudí (2015).

Compartir el artículo

stats