Suscríbete 4 Billetes GRATIS Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCCLX)

Regals i recomanera fresca

Regals i recomanera fresca

NO ÉS BO DE FER REGALAR LLIBRES. Uep! Com és això? Abans de res vull dir que els millors regals que he fet a la vida són llibres. I que els millors regals que m'han fet a la vida han estat llibres.

Però si un regal ja és tota una aventura de les ofrenes que ens feim els uns als altres, regalar un llibre és un territori ple d'aventures, riscs, plaers, decepcions i d'altres herbes que donarien per passar de l'anècdota a la categoria xeniusana en un bot.

Record que mumare, que també era molt regaladora de paper amb lletres, em va contar que fou tota una lliçó el regal d'una novel·la que va fer a una companya seva de magisteri. Mumare havia triat l'obra (llàstima que no sé ni l'autor ni el títol) amb la sensibilitat de la persona que pensa que aquella matèria de lectura farà una estona feliç a l'altre. I va quedà estupefacta quan passaren un parell de dies i la companya de magisteri li va tornar el llibre de mala manera mentre assegurava que ella ja es coneixia prou i no necessitava que mumare li oferís cap mirall. Com ja has suposat, Lectora generosa, l'amistat es va rompre per a sempre.

Després d'aquesta entrada dic que a partir d'aquí em dedicaré a recomanar d'una manera un poc caòtica. Els llibres els he llegit, els llegeixo o els llegiré. No explicaré gran cosa a més de la fitxa bibliogràfica, però us assegur que en tots hi ha això que pot donar una vida altra a qualcú. Són bons! Cal saber triar amb sensibilitat i intel·ligència pensant amb l'altre i millor si llegiu el llibre que regalau (si no ho heu fet abans), perquè així podreu escriure una dedicatòria personalitzada i rodona.

ANEM PER LLIBRES! Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres (Galàxia Gutenberg),de Josep Massot. Aquest periodista cultural i home culte ha fet una feina creativa i ha entrat en el palau de l'esperit de Miró. L'escriu amb sensibilitat i saviesa. Conté materials col·laterals novíssims com la seva vida a la Mallorca franquista. La intimitat mironiana al viu. Història mundial de Catalunya (Edicions 62), dirigit per Borja de Riquer és un manual polifònic fet per grans noms que conten la nostra història d'una forma directa i molt documentada des de la prehistòria als temps contemporanis.. Per exemple el text d'Antoni Furió sobre la conquesta de Madina Mayurka és modèlic i clarificador. El tumor (Anagrama), de Toni Soler. Fort, arrevatador, una carta al pare vertadera. Del desig. Tres diaris (Empúries), de Joan Ferraté. Una joia d'escriptura d'un home que sabia mirar, sentir i escriure. Incandescent, magnètic, nou, iconoclasta, joveníssim. Llum d'agost (Edicions del 1984), de William Faulkner. Una novel·la del comtat de Yoknapatawpha que t'arrossega, que t'engata, que et fa volar, que et dona vida. Mestre Faulkner ben traduït per Esther Tallada. Biografies parcials (4) (Editorial Afers), de Xavier Serra amables biografies de Pepa López, Ferran Arasa, Vicent Olmos, Enedina Lloris, Dominic Keown i Vicent Partal. Ador els biografiats com la López i el Partal. Un gust de vides! Permagel (Club Editor), d'Eva Baltasar. Una poeta (llegiu la seva poesia que val un potosí) amb una prosa potent, directa, tremolosa, estremidora que viatja al voltant de la ferida de llum. Un vespre al paradís (L'Altra Editorial), de Lucia Berlin en una traducció joiosa de Josefina Caball. Vint-i-dos contes que no et deixen temps de respirar perquè van a tota. Dones amb vides complicades i amarades de llibertat que troben la llum en els llocs més foscos. De la Berlin (que tenia uns ulls com els de la Liz Taylor, violeta), també recoman el Manual per a dones de fer feines (L'Altra Editorial) que va sortir el 2016. Sara i els silencis (Amsterdam) de Maria Escalas. Una novel·la d'emocions secretes i música callada. Una dona compositora que necessitat trobar els mecanismes que posin en marxa els camins de la creació. Entretengudíssima i sensual. La condició vulnerable (Arcàdia), de Joan Carles Mèlich. Un filòsof de la vida quotidiana ens recorda la sopa d'all: som vulnerables. Cada dia tenim motius per al sofriment. I ens dona un petit tractat per explorar la dimensió ètica de la nostra vida amb els altres i tot allò que pot donar sentit als límits de l'existència. Poesia a voler del meu amic i editor de poemes Antoni Clapés: Instant (Eumo Editorial),de Wislawa Szymborska. Traducció de Joanna Bielak. XIVè Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. Una joia d'una dona (Premi Nobel), que escrivia poc i tirava molt a la paperera i ens dona l'ésser ideal que començà a cercar emocions en les males companyies de la matèria. Després de la pluja (Cafè Central), de Margarita Ballester, que escriu sobre el sentit d'escriure, l'amor, la mort, la infantesa amb prim filada serenitat i precisió i Allí on la llum (Poemes i dibuixos) (Cafè Central), d'Antoni Clapés i Alícia Casadesús, La condensacions brillants i sentides de material poètic del Clapés i l'oriental imatge dels dibuixos de la Casadesús formen un artefacte literari artístic commovedor. Aprendre a parlar amb les plantes (Edicions del Periscopi), de Marta Orriols. Una novel·la en què una dona, sense brúixola ni enfront, ha de refer una vida. Perdre cop en sec un objecte d'amor en un accident pot ser un bon catalitzador d'una lluita per sobreviure. Una escriptura plena de músiques. Tendríssima! Sobre la terra impura (Proa), de Melcior Comes. La vida de la família mallorquina dels Verdera, que s'han fet rics ambla indústria de les sabates i que amaguen un secret, mou els ressorts d'un escriptor que sap llegir la vida i els dietaris d'una dona que no ha perdut calada. Un ritme ascensional. L'art de fer-ne un gra massa. Una historia cultural de la safarologia, a partir de l'obra d'Oriol Villanueva (Editorial Anagrama), d'Eloy Fernández Porta. Aquest doctor en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra ofereix una performance literària que es llegeix com una fira de moltes varietats com la eironeia, la teoria cultural, l'humor, el combat savi, el diàleg on cada concepte és un gag amb una galeria de personatges que viuen dins l'excés, tot contat amb sarcasme i una llibertat corprenedora. Cartes a un jove poeta (edicions de la Ela geminada), de Rainer M. Rilke és una obra clàssica que es pot regalar als nombrosos aprenents de poeta i segur que la veu sàvia i fonda de mestre Rilke podrà ser un far orientador en les procel·loses aigües de la poesia actual amarada pol·lucions terribles. La veu profètica de Rilke és balsàmica i sanadora.

Que els Reis us duguin molts de llibres bons!

Compartir el artículo

stats