Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Què és cultura?

Ramon Llull.

Ramon Llull.

Georgios es va adonar que aquell ullastre feia l'olivó més gros, i en va empeltar tanyades als altres del seu camp, als peus de l'Acròpolis d'Atenes.

L'any següent els fruits foren una mica més grossos; repetí la operació set anys seguits i al final disposava d'olives com les que coneixem; en va repartir les llavors entre tots els seus veïnats de l'Àtica, i quan li demanaven d'on les havia tretes, contestava que les hi va donar Pal·las Atenea, la deessa de la saviesa.

Bé, i doncs Cultura es això: conrear uns coneixements que hem rebut, combinar-los amb d'altres que ens arriben o que cercam, i mitjançant la inter-ligència, crear-ne de nous i transmetre'ls. De fet, el meu lema és "Quaerere, invenire, traddere" : cercar, trobar, compartir.

Pens que les persones som com ensaïmades amb tallades: al bell mig hi tenim la família, llavors la comunitat -el poble on vivim- la nació -el nucli de la qual és l'idioma- la superestructura social -l'ètica judeocristiana occidental. Tot plegat conforma la nostra visió del món, la nostra Cultura.

I les tallades? Són les informacions que ens venen des de fora dels nostres cercles concèntrics i que anam assimilant amb més o manco profunditat: l'ètica capitalista d'arrel calvinista, que va saltar fins als Estats Units, llavors fins al Japó... és la globalització cultural.

Per exemple, Shin-shan, un anarquista escatològic, ha substituït el Bernadet de les rondalles, que respectava els majors i al final tornava al poble a cercar els seus pares; o Harry Potter, un heroi que té coratge per complir la seva missió, suplanta en Joanet de l'Onso, mentre que Fortnite, el videojoc que s'escampa com un foc un rostoll, és una aberrant banalització de la violència.

Al XVIII Edmund Burke va definir la premsa com el quart poder, que s'ha anat diversificant amb la ràdio i la televisió, canals de transmissió de la cultura=visió del món ens volen empeltar aquells qui els controlen.

Darrerament ha sorgit un cinquè poder: les xarxes socials, controladores i incontrolables: són les neurones de la noosfera, la consciència planetària.

Llull va exposar l'Escala de l'enteniment o de la consciència creixent: Pedra, Flama, Planta, Bèstia, Home, Àngel, Cel, Déu. I "Cel" es pot identificar amb el «Núvol», on s'emmagatzema una quantitat inimaginable de la consciència, la Cultura de la Humanitat. Una intuïció més del nostre geni?

La Cultura evoluciona: des del cant gregorià a Björk, la música ha fet un llarg camí, amb avenços, com el salt de la monodia a la polifonia o del Classicisme al Romanticisme, i retrocessos, com el reggaeton, que no per això deixa de ser Cultura, encara que no en el sentit de «conjunt de coneixements que porten les persones a respectar el seu entorn social i físic».

Una persona culta gaudirà molt més del seu univers interior, ple de llibres, música, art, poesia... viurà moltes més vides que aquells que es deixen regir pels prejudicis que els injecten els demagogs; així no els cal pensar, i acaben votant els partits Innominables.

Compartir el artículo

stats