Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCCXLVII)

Llibres a voler

Frank Kafka.

UNA SELECCIÓ AGAFADA AL VOL. Les lectores són insaciables. I això m´entusiasma. Per això he decidit dedicar les meves retxes a fer recomanacions de llibres que fan llegiguera ja sia per un motiu o un altre. Ho detallaré perquè no hi hagi cap casta de dubte.

Cartes a Milena (Quid Pro Quo), de Franz Kafka, és una joia en aquesta primera versió en català traduïda per Clara Formosa per a t ots els amadors de l´escriptor praguenc. El pròleg de Feliu Formosa emmarca el llibre amb claredat. "Cartes a Milena és un recull de 132 cartes escrites entre Meran, Praga i Berlín. 126 d´aquestes cartes són escrites entre principis d´abril i finals de novembre del 1920, seguides de dues cartes del 1922, quatre del 1923 escrites encara des de Praga i dues del mateix any escrites des de Berlín." Milena Jesenská era una dona de 25 anys, casada amb Ernst Pollak, per això només es varen veure dues vegades des que varen començar a escriure´s. Varen passar quatre dies plegats a Viena el juny de 1920 i un dia a Gmünd a l´agost. Les cartes reflecteixen una història d´amor plena de pors, de comentaris sobre l´escriptura (Milena va traduir textos de Kafka de l´alemany al txec), sobre el treball. El Kafka de 38 anys la descriu com un foc viu, com mai no havia vist abans, i alhora extraordinàriament delicada, coratjosa, intel·ligent. Una delícia.

El pacto con la serpiente (Acantilado), de Mario Praz, és una enciclopèdia per a sensibles. Si anau a Roma no podeu partir sense visitar ca seva, on es reflecteix el gust d´un home savi que adorava enrevoltar-se i escriure sobre la bellesa. Recordau la figura del professor nord-americà molt gran, magníficament interpretat per un Burt Lancaster crepuscular, de la pel·lícula Confidencias, que viu en companyia de llibres i pintures en un palau romà heretat de la seva mare italiana? Podria ser Praz, que en el seu llibre tracta de temes tan diversos com els prerafaelites, la literatura gòtica, Proust, D´Annunzio, Kokoschka, els esteticistes, els excèntrics, etc., que connecta amb saviesa i un gust exquisit. Passa d´una cosa a l´altra empès per un fil en què els mobles, l´art, la música, la literatura i molt diversos mons culturals formen un calidoscopi encisador. Una festa.

Ciutat Princesa (Galàxia Gutenberg), de Marina Garcés. Aquesta filòsofa lluitadora, nada el 1973, ha fet un llibre entretengudíssim i planer que mescla les memòries i la reflexió. Ha agafat una tradició barcelonesa crítica amb l´ordre polític i econòmic establert: el desallotjament del cinema Princesa el 28 d´octubre de 1996, després de set mesos d´ocupació, seria un lloc de memòria fundacional, i el primer d´octubre de 2017, el referèndum reprimit, és l´altre extrem del fil del relat. La Garcés es demana: "què hem après?", mentre reconstrueix un activisme grupal que ha crescut en els marges i sense el qual moltes de situacions progressistes no haurien estat possibles. Val molt l´alegria aquesta crònica en primera persona del singular del que han estat els moviments socials a la Barcelona postolímpica que han connectat amb protestes i moviments de l´univers glocal d´ara. Un assaig fondo de pensament actualíssim amb els problemes filosòfics i polítics que ens envolten: el problema del "nosaltres", el problema d´aquesta Barcelona "a la qual m´agrada tornar", la possibilitat de pensar radicalment com volem viure, la crisi dels horitzons revolucionaris, la qüestió del compromís, etc. Tot això comptant amb el batec d´una dona honesta i amb un pensament independent. Apassionant.

Poesía completa (Tres Molins), d´Ingeborg Bachmann, una escriptora austríaca de 1926, que va viure molt a Zuric i morí a Roma el 1973. Aquest és un llibre per llegir a estones, serenament, perquè els seus versos neixen de la foscor i creixen entorn de la utilitat del llenguatge per expressar allò que no es pot agafar, que no es pot caçar, que quasi no es pot dir. Una de les veus imprescindibles de la lírica contemporània. Sempre m´ha impressionat que aquesta dona extraordinària morís cremada per mor d´haver fumat una cigarreta dins el llit. Ho trob esfereïdor. Una dona forta que es demana i explora el paper del pensador després de la segona guerra mundial. Escriure després d´Auschwitz. Com fer-ho? Aquest llibre és una resposta. Va formar part del Grup 47, que volia renovar la llengua: "No es basteix un món nou sense un llenguatge nou". Volien alliberar el llenguatge de les paraules tacades pels nazis i escriure un món novell. L´amor i la violència inherent a les relacions, la incomunicació en la parella i la part tràgica de l´existència femenina són temes molt bachmannians, junt amb una reivindicació de la dona en la societat i en la literatura i la recerca d´un nou discurs que no fos dominat per la ploma masculina. Escoltau: "Estar permanentemente en las palabras, quieras o no, / estar siempre vivo, lleno de palabras por la vida, /como si las palabras estuviesen vivas, como si la vida fuera palabra."

El llibre té un disseny finíssim i una traducció impecable de l´editora Cecilia Dreymüller. Cal recordar que a seva Poesia completa va ser traduïda al català per Teresa Pascual i Karin Schepers l´any 1995 i publicada per Edicions Alfons el Magnànim-IVEI. Un llibre de capçalera.

Siete cuentos morales (Random House), de J. M. Coetzee, torna a donar la veu a un personatge que m´entusiasma: Elizabeth Costello. Els temes són molt coeetzeenians: la crueltat amb els animals, els vincles entre pares i fills, la infidelitat, l´erotisme. Són obsessions d´una dona intel·ligent amb una gran enfonsada física produïda per l´edat que veu com s´acosta la mort. M´agrada molt una història de la Costello que quan va cap a la feina ha de passar a prop d´un jardí vigilat per un ca enorme que quan la veu es llança cap a les barreres amb uns lladrucs terribles amb intenció d´atacar-la. La Costello no pot suportar aquella agressivitat encara que sap que el ca no li té cap mania especial. Però aquesta feta li resulta insuportable per la qual cosa crida a la casa on viuen una parella de vellets que la reben amb molta desconfiança, que s´agreuja quan ella els conta el motiu de la seva visita. "Vagi per un altre camí i no ens vulgui donar lliçons", li amollen amb educació. Relacions humanes que esdevenen males de dur, males de dir en un món en què si intentes mostrar l´horror quotidià et tracten de boig. Una meravella.

Compartir el artículo

stats