Autodidacta. Nascuda el febrer de 1888, va quedar orfe de pare abans d´arribar a l´adolescència. Deixà els estudis per ajudar econòmicament la família. Va passar per diferents oficis: modista, dependenta... fins els 21 anys quan aprovà oposicions per al cos d´auxiliar de Telégrafos. Més tard (1014) aprovaria les de professora especial de taquigrafia i mecanografia a l´escola d´adultes de Madrid. Volia ser advocada i necessitava doblers per pagar els seus estudis. En aquests primers anys dels segle XX al voltant del 70% de les dones eren analfabetes i les universitats espanyoles des de 1910 admetien dones entre l´alumnat.
Advocada. A més de treballar com a professora, col·laborà en diversos diaris com a secretaria, sense deixar els estudis. Als 33 anys inicià els estudis de Dret i aconseguí la llicenciatura al 1924, als 36 anys. La proporció d´estudiantes universitàries en aquells anys era d´una dona per més de quinze mil homes. Va ser admesa en el col·legi d´advocats el febrer de 1925. Dels seus anys d´estudiant a la universitat és recordada per vestir-se com un home.
Liberal, des de ben jove, va ser una gran activista, essent membre de l´ Ateneo de Madrid, intervenint en el congrés de ´mujeres universitarias´, col·laborant a la ´Fundación de la Liga Femenina Española por la Paz´, impulsant el reconeixement de diverses dones, entre d´altres Concepción Arenal; formant part de la ´Real Sociedad Matritense de Amigos del País´, una de les primeres societats en acceptar dones.
Republicana. Durant la dictadura de Primo de Rivera va rebutjar diversos càrrecs que li van oferir, sabent que això li hauria suposat haver de demanar excedència com a funcionària del ´Ministerio de Instrucción Pública´. Ella es declarava antimonàrquica i liberal. El 14 d´abril de 1931 era a Sant Sebastià, i des del balcó del ´Circulo Republicano´ també va proclamar la república.
Política. El 1929 entrà a formar part del partit radical i a les eleccions del 1931 és elegida diputada. Cal recordar que en aquestes eleccions les dones, a l´estat espanyol, no tenien dret de vot. Juntament amb na Clara, també entraren a formar part del Congrés Victoria Kent i Margarita Nelken. Durant aquesta època va ser defensora del dret de vot femení i és conegut l´intens debat i el seu enfrontament amb Victoria Kent que hi estava en contra. Finalment la iniciativa de na Clara va guanyar. Però a les eleccions de 1933 els partits d´esquerres van perdre les eleccions i van fer culpable a Campoamor ja que el vol de les dones va donar majoria a les dretes.
Escriptora. Va deixar el partir Radical i tot i intentar formar part del partir ´Izquierda Republicana´ no va ser acceptada. La derrota de les eleccions li va fer molt de mal, política i personalment. Fruit d´aquesta decepció va escriure el seu llibre ´El Voto Femenino y Yo´. També va escriure biografies de dones, com ara Concepción Arenal o Sor Juana Ines de la Cruz...
Intel·lectual. Quan va començar la guerra civil el 1936 es va exiliar, va viure uns anys a Bons Aires i a mitjans dels anys cinquanta es va traslladar a Lausana on va treballar en el bufet d´advocats de la seva amiga Antoinette Quinche. Va intentar tornar a Espanya: diuen que en algunes ocasions ho va fer de manera clandestina, però sabia que si tornava seria empresonada. El règim l´acusava de formar part de la maçoneria.
Viatgera. Després del seu exili, es va dedicar a viatjar per Europa. Participà en reunions de feministes i no deixà mai el seu activisme en favor del drets de les dones. Des de 1955 fins la seva mort l´abril de 1982 va viure a Lausana.
Per visualitzar la seva vida: Clara Campoamor, dona oblidada, film de Laura Maña (2011).
