Diuen que la ucronia és el desenvolupament imaginari d´un fet històric com si s´hagués donat realment. Al març del 2014, a Giorgi Kvirikashvili li faltaven gairebé dos anys per esser primer ministre de Geòrgia; encara era (només) ministre d´Economia i compartia col·loqui a un fòrum de Madrid amb el seu col·lega espanyol d´afers estrangers. Aprofitant allò del Pisuerga, Garcia-Margallo comparà les regions georgianes separatistes d´Abkhàzia i Ossètia del Sud -reconegudes només pels russos i mitja dotzena de satèl·lits- amb una hipotètica Catalunya independent. Qui ha esdevingut aspirant a succeir M. Rajoy deia aleshores que una declaració unilateral la condemnaria "a vagar per l´espai sense reconeixement" i a quedar exclosa de la UE "pels segles dels segles".
Tres anys després, Iceta situava la llei de transitorietat jurídica de Puigdemont "fora del sistema solar i de la galàxia". Segurament, aquells mesos previs als fets del Primer d´Octubre, amb un vocabulari tan estel·lar, eren especialment propicis per a crear una ficció ucrònica des de l´humor i l´esperpent que resulta, en alguns aspectes, tan versemblant. El periodista de Catalunya Ràdio Nando Zanoguera (Palma, 1972) se n´ha sortit bé en l´intent de crear una història ben divertida a partir de la troballa de petroli en la frontera entre Espanya i una Catalunya que, anys després d´assolir la independència, ha de decidir en referèndum si torna a la Unió Europea o continua vagant per un espai en el qual no li ha anat tan malament.
Bon coneixedor de les institucions comunitàries, Zanoguera aprofita l´experiència com a corresponsal a Brussel·les, a Pequín i a Madrid per a descriure unes hipotètiques relacions de la república catalana amb Europa i la resta de potències mundials. Tot això ben trempat en una caricatura amb detalls com el protagonisme de Noruega (amb la rellevant aportació del botisalmó) i la vida quotidiana en la frontera establerta amb Espanya.
L´avantatge d´un llibre així és que, sigui el moment que sigui quan llegiu aquesta ressenya, continuarà essent una lectura recomanable per al somriure. Afirmava Jules Verne que "tot el que una persona pot imaginar, altres podran fer-lo realitat"; com solem dir sovint: "la realitat supera la ficció". No desvetlarem el final però frissam per conèixer en quin punt haurà estat més encertat Zanoguera: en el paper de la Merkel dins la història o en què els qui governin la república siguin les que menys us esperau.
