Tot i que la maquinària comercial de llibres sobre la felicitat, l´alegria i les mil receptes per ser feliç aconsegueixen que moltes vegades els radars sobre obres de no ficció com El libro de la alegría passin desapercebuts, camuflats entre el ramat de tòpics de moda a llibres de no-ficció que omplen les llibreries. No obstant això, la visita de l´arquebisbe Desmond Tutu al Dalai-Lama, volum escrit pel periodista i escriptor Douglas Abrams, recull la saviesa de dos Premis Nobel de la Pau, focus del pensament sobre el món modern.
Gairebé sembla l´inici d´un acudit, confessa l´autor en iniciar el relat de les converses: "un jueu (ell), un cristià i un budista entren en un bar..." Es tracta d´ells mateixos iniciant una setmana de converses a Dharamsala, població propera a l´Himàlaia que ha estat el refugi dels monjos tibetans des que van haver d´emigrar del Tibet, fugint de la persecució de l´exèrcit roig.
Aquests dos respectats Premis Nobel de la Pau han sobreviscut a més de cinquanta anys d´exili, a diferents persecucions i fins i tot a situacions de punyent violència. Malgrat els seus nombrosos sofriments, -o com ells dirien, "gràcies a ells"- són, segons Douglas Abrams, les dues persones més "alegres" del planeta.
Desmond Mpilo Tutu (Sud-àfrica, 1931), és un clergue pacifista sud-africà que va adquirir fama internacional durant la dècada de 1980 a causa de la seva lluita contra l´Apartheid. Tutu va ser el primer sud-africà negre a ser triat i ordenat com a arquebisbe anglicà. Des de la seva joventut va advocar per la reconciliació entre tots els grups implicats en l´apartheid, va denunciar al govern blanc minoritari per la seva política racista contra la majoria de la població negra i va condemnar els grups antiapartheid que efectuaven o propiciaven actuacions violentes i terroristes.
La vida de Tenzin Gyatso (Taktser, 1935), és encara més paradigmàtica. Catorzè Dalai Lama, suprem dirigent espiritual i polític del Tibet, és el líder religiós del budisme tibetà. Va néixer amb el nom de Lhamo Dondhup, a la província d´Amdo. A l´edat de cinc anys va haver d´abandonar a la seva família per ser proclamat encarnació del tretzè dalai-lama mort, portat al palau de Potala a la capital del Tibet i oficialment proclamat líder espiritual. Després de la invasió xinesa, on desenes de milers de tibetans van morir a causa dels bombardejos o van ser empresonats, el Dalai Lama va creuar l´Himàlaia a peu, en un perillós viatge que el va portar a l´exili a l´Índia. Uns 80.000 tibetans el van acompanyar.
I malgrat els patiments, les vides de tots dos se centren en la recerca de la pau. Dues de les religions més importants del nou món, el budisme i el cristianisme, que entaulen conversa, en la recerca d´un mapa de la complexa topografia de l´ésser humà. Un arquebisbe que mai ha proclamat la seva santedat, i un Dalai-Lama que es considera un simple monjo, reflexionen sobre unes vides plenes de dolor, les seves pròpies, en què han estat capaços, tot i els avatars del destí, de descobrir la pau, el coratge i l´alegria.
