Historia Onofre Vaquer Bennasar és un dels investigadors mallorquins amb una llarga trajectòria, dilatada i molt extensa. Les seves obres abasten un gran número de camps historiogràfics. Estudis que sempre s´han enfocat en la història del regne de Mallorca. Podríem parlar extensament del seu treball sobre l´esclavatge a Mallorca (1997), o aquell magnífica obra, la seva tesi, "Una Sociedad del Antiguo Régimen" (2 vols.) o dels captius i renegats (2014). Però sens dubte, el que més sobresurt de tota l´obra d´Onofre Vaquer son els seus anàlisi del comerç marítim de Mallorca al llarg de l´Edat Moderna. En aquest sentit el 2001 ja ens facilità el volum"El comerç marítim de Mallorca, 1448-1531", un treball vertaderament aclaparador, tant pel que fa al seu contingut com per la cronologia. Després aparegué "El comerç marítim de Mallorca a la segona meitat del segle XVI" (2007) i ara treu "El comerç marítim de Mallorca a la primera meitat del segle XVII", aparegut a la mateixa editorial que els altres, a El Tall.
La monografia d´Onofre Vaquer no es limita únicament a presentar-nos la dinàmica comercial, sinó que aprofundeix en la conjuntura de l´època, des de la producció agrària fins a l´artesana passant, com no podia ser menys, per les importacions i les exportacions, la tipologia de les naus, o les referències a mercaders i patrons d´embarcacions. Tot plegat ens permet esbrinar i comprendre la lògica interna del sistema d´organització comercial i les relacions sistèmiques al llarg del Mediterrani. En definitiva, tota la conjuntura i la xarxa mercantil de Mallorca inserida en un context molt ample. En el text d´Onofre Vaquer podrem trobar una de les aportacions científiques del comerç marítim a la Mediterrània més importants del moment, amb una utilització documental vertaderament aclaparadora i tremendament exhaustiva, emprant sèries d´arxius com ara Arxiu de la Corona d´Aragó, del Regne de Mallorca, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, o els Archivio di Stato di Genova i també, com no podia ser menys, de l´Archivio di Stato di Firenze, entre molts d´altres d´impossible cita. Una de les qüestions que més ens crida l´atenció és el capítol destinat a les rutes i els ports que abasten des de la península Ibèrica (València, Catalunya...), passant pels ports italians (Gènova) fins al Llevant mediterrani i la ruta de Ponent (Anglaterra i Flandes) i que deixen perfectament clara la dinàmica econòmica del moment. El volum es tanca amb un valuós apèndix documental del qual caldria destacar les vendes i inventaris de naus, el llistat d´importacions i la seva procedència, les comptes de les companyies, les exportacions, el corsarisme, els captius o les cartes de mercaderes. Aquesta investigació, juntament amb les altres, completen una trilogia que converteixen a l´autor en un dels referents historiogràfics indispensables dins l´àmbit hispà i de la conca de la mediterrània.
