Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Terreno Paradiso

La finca del Terreno sembla un topònim castellà, documentat en el mapa del Cardenal Despuig

Xavier Terrassa.

Xavier Terrassa.

Darrerament, el fantasma de la nostàlgia sobrevola les nostres consciències. Ja ho deia la cançó, ahir tots els problemes semblaven tan llunyans que ara ja no en podem fugir. Hem perdut i hem guanyat, i així tothom estarà content. Aquí hi havia un casa, ara hi ha un hotelet; aquí hi havia una botiga, ara hi ha una gelateria; allà on vaig aprendre a nedar, ara hi ha asfalt. D´una Mallorca en blanc i negre a un paisatge multicolor. Un gènere editorial -la descripció del que era i no és- que sovinteja en els mostradors de les poques llibreries que queden a Palma. El regal perfecte.

El Terreno forma part d´aquest imaginari col·lectiu, tal i com descriu Xavier Terrasa (Calvià, 1979) en aquest llibre sobre el barri ubicat al vessant del castell de Bellver, davant la badia de Palma, i que a principis de segle XX es va convertir en un lloc d´estiueig per a la burgesia palmesana i, més endavant, en barri residencial, turístic i d´oci nocturn on, no ho oblidem, el 1691 va tenir lloc una cremadissa de conversos.

La finca del Terreno sembla un topònim castellà, documentat en el mapa del Cardenal Despuig de 1748, que la va comprar el 1807. Aviat molts d´autors i visitants varen descriure aquesta zona tan pintoresca de la ciutat en les seves obres. Per a Rubén Dario va ser font d´inspiració pel seu Canto errante (1907).

En successius capítols, l´autor ens descriu el llogaret del Terreno: el castell de Bellver, presó de Jovellanos, el Llatzeret o Quarantena i la Plaça de Gomila, seu de bars, sales de festes i discoteques de fama mundial, avui en declivi; edificis religiosos com l´església de la Mare de Déu de la Salut, l´oratori de Sant Alonso Rodríguez, i la capella anglicana; els primers hotels, com el Victoria, el Mediterráneo i Sa Portassa; els banys a Can Barbarà i es Corb Marí, recintes esportius, la fàbrica d´automòbils Loryc, els col·legis San Luis Gonzaga i la Immaculada, la Fundació Natzaret; el carrer Joan Miró i el desenvolupament urbà de Son Alegre i Son Armadans. Moltes de les fotografies que il·lustren el volum provenen de la Biblioteca Lluís Alemany i de col·leccions particulars.

El llibre finalitza amb una descripció dels negocis i de les famílies més conegudes que hi han residit: Far, Servera, Alomar, Ros, Villalonga. En definitiva, un retrat de l´esplendor social i cultural que s´hi visqué fins els anys seixanta.

Xavier Terrasa Garcia, premi d´Investigació Rei en Jaume 2010, és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i gestor cultural d´ARCA. Ha publicat estudis sobre Calvià, el Molinar, Galatzó i el patrimoni desaparegut de Palma.

Compartir el artículo

stats