L'any 2018 estarà dedicat a commemorar la figura i l'obra de Pompeu Fabra. Així ho va acordar el Govern de Catalunya l'agost passat per celebrar el 150è aniversari del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre. El Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, i el Departament de la Presidència de la Generalitat han començat la preparació de l'Any Pompeu Fabra, al llarg del qual s'organitzaran diverses activitats en memòria i reconeixement de qui fou un científic brillant, que va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions. La celebració farà especial incidència en la seva aportació a la llengua, i també posarà en valor el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya.
Al llarg del 2018, es durà a terme el projecte editorial més ambiciós en relació a Fabra, les Obres completes, que es va començar a publicar el 2005, dirigida per Joan Solà i Jordi Mir, serà completat quan properament n´arribi a les llibreries el desè i últim volum, Índexs. Al març, l´Institut d´Estudis Catalans presentarà una web on es podrà consultar de forma gratuïta tota l´obra del filòleg, que suma 10.000 pàgines.
Si ens centrem en la seva biografia, veurem que n´és prou interessant. El 1868 Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia, però poc després la família es va traslladar a Barcelona.
Va anar a la universitat i va estudiar la carrera d´enginyer químic, però ho va fer condicionat per la família, que opinava que dedicar-se a les lletres no li seria útil. Un cop acabada la carrera, li van oferir una feina a Albacete, però la va refusar, per no perdre contacte amb l´ambient barceloní i poder dedicar-se a la seva gramàtica.
Al final del segle XIX el català es trobava profundament castellanitzat en el lèxic i en la sintaxi. Era perseguit implacablement, allunyat de l´escola i dels usos cultes i amb prou feines era present en la poesia, en el teatre, en el periodisme i en la novel·la. En ortografia regnava l´anarquia. La gent cultivada no utilitzava el català i és per això que entre els anys 1890-1892 dirigeix la Campanya lingüística de L´Avenç per a la reforma ortogràfica.
Entre el 1902 i el 1911 va viure a Bilbao. A l´octubre del 1902 es casà amb Dolors Mestre i Climent, amb qui va tenir tres filles: Carlota, Teresa i Dolors. A aquesta ciutat va ocupar una Càtedra de Química General.
Malgrat de no viure a Catalunya, Fabra va tenir una participació destacada al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906, on presentà una important comunicació sobre ortografia. La fundació de l´ Institut d´Estudis Catalans el 1907, fa que al 1911 es dugui a terme la Fundació de la Secció Filològica de l´ Institut, de la qual és membre.
El 1912 torna a Catalunya i s´instal·la a la ciutat de Badalona, perquè és un lloc amb platja, però també per la proximitat amb la gran ciutat. La platja perquè la seva filla Teresa tenia una afecció per a la qual li van recomanar els banys i les passejades a ran de mar i la proximitat amb Barcelona, perquè ben comunicada com estava Badalona, li permetia traslladar-se cada dia fins la Universitat i l'Institut d'Estudis Catalans, ja que la Diputació li creà una Càtedra de Català a la Universitat de Barcelona, feina que compaginarà amb la tasca de Normalització Lingüística, amb els seus col·laboradors de l´Institut, publicant al 1913 les Normes ortogràfiques, al 1917 el Diccionari ortogràfic, on l´ortografia va ser retocada i va quedar establerta com a definitiva fins avui en dia i al 1918 la Gramàtica catalana que l´IEC adoptà com a oficial.
Després d´escriure les Normes ortogràfiques al 1913, Fabra va assumir el projecte de redactar la Gramàtica catalana per encàrrec de l´IEC i va ser publicada l´any 1918 i adoptada com a oficial per l´Institut.
Mig segle després, Josep Pla començava l´Homenot, que li va dedicar amb aquestes paraules: "Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l´únic ciutadà d´aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d´obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d´una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s´hi pugui comparar. El destí de Fabra ha estat únic, gloriós i exclusiu".
El Diccionari Fabra de 1932, és remarcable per la precisió de les definicions, per la inclusió d´exemples, per la incorporació dels noms científics i per l´obertura al llenguatge aleshores més nou. No es va poder reeditar fins al 1954.
Al 1939, Fabra es va haver d´exiliar a França i des de Prada de Conflent, va dedicar els últims anys de la seva vida a preparar la nova Gramàtica publicada el1956.
Va morir el 1948.
Durant anys, a Pompeu Fabra se l´ha definit com a "mestre" i com a "seny ordenador de la llengua catalana". Se li han dedicat carrers, places i monuments i fins i tot hi ha una universitat barcelonina que porta el seu nom i cognom.
