Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Dietari social

Memòries gazanenques

Cada capítol, el qual no ocupa més de dues pàgines, ens descobreix una història de vida. Testimonis que recorden temps on ho tenien tot

Jaume Mateu.

Jaume Mateu.

El refugi de la marginàlia, la casa d´aquells que no tenen res, el sostre dels que no suporten més intempèrie. Can Gazà, una finca rústica situada al Secar de la Real, de Palma, acull des del 2003 a homes sense sostre. És la família dels que ja no tenen cap suport, malalts crònics emocionalment vençuts que conformem un espai que sobreviu a través de l´autogestió i els intents heroics d´autofinançament. Qui lidera la lluita per mantenir viva aquesta història és el capellà, escriptor i ingovernable Jaume Santandreu.

Jaume Mateu, fins ara president de l´Obra Cultural Balear, és també una de les potes de Can Gazà. És qui dedica com a mínim un dia a la setmana complet per arreglar els comptes, la paperassa, la imatge i les relacions públiques de la casa. Però els seus més de 20 anys dins la lluita social es reflecteixen en la seva capacitat d´escoltar les històries que conten cadascun dels gazanencs.

El preu de la vida mòlta. Diari de Can Gazà (Lleonard Muntaner Editor, 2017) recull el dia a dia d´una casa plena de reflexions i lamentacions. Es tracta d´un diari que comença l´estiu de 2008 i acaba la primavera del 2016. Cada capítol, el qual no ocupa més de dues pàgines, ens descobreix una història de vida. Testimonis que recorden temps on ho tenien tot, vides sacsejades per l´alcohol i altres drogues que assumeixen el final del seu camí o que encara lluiten per creure que existeix un nou trajecte.

I Jaume Mateu se n´ha encarregat de replegar-ho tot. Ens conta els moments alegres, els pensaments en els dies de pluja o en les llargues nits de calor, els records que es reciten durant les tasques que els mateixos residents realitzen per mantenir Can Gazà. El llibre reflecteix amb precisió l´atmosfera que es respira dins un espai d´anades i vingudes, de lluitadors amb millores i recaigudes.

L´estructura en forma de dietari unida a les fotografies aportades per Fiona Mersh ens deixen una contradicció quasi poètica: s´hi combina la fàcil lectura del llibre amb el difícil futur que espera als protagonistes de cada història.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats