Aquesta consell, "Atenció als graons", procedent del llibre de WB Carrer de direcció única, l´ha tingut en compte, amb resultat satisfactori l´escriptora Roser Amills (Algaida, 1974) a la novel·la sobre la dona que fascinà a WB, que l´hi va dedicar amb aquestes paraules: "aquest és el carrer de Asja Lacis, l´enginyera que l´ha obert a l´autor". Autor que al llarg de l´itinerari va descobrint: "el que per altres són derives per mi són les dades que marquen el rumb", reflexionant la relació entre cada un dels estels que donen sentit a la constel·lació. Aquesta relació, és el nou concepte de història que ha superat la història lineal, de la successió de fets causa efecte.
Asja Lacis, nascuda a Letònia, directora de teatre, militant de la revolució soviètica, va tenir una llarga relació amb WB, com no podia ser d´altre manera, "tan estranya com totes les de WB amb les dones". "Asja", que va fascinar a WB, és el títol de la quarta novel·la de Roser Amills, la més recent, sortida del forn ara, octubre 2017, centenari de la Revolució Russa. Asja, és la protagonista, en el escenari de la relació d´ambdós personatges. Rol ben teixit i definit pel seu caràcter i fortalesa d´ànim, com per arribar a sobreviure 10 anys al Gulag, recorrent al final al teatre i, assabentada post Siberia, sobtadament, a casa de Bertold Brecht, al Berlin comunista, quinze anys tard, de la mort de Walter a Portbou (1940) escena aconseguida i versemblant.
"La tradició popular desaconsella comptar els somnis en dejú el matí següent. La persona que s´acaba d´aixecar encara esta captivada pels somnis". WB va conèixer Asja a Capri l´any 1924, intimaren i acordaren no ser sincers. No es tractava de mentir sinó de callar. Els teòrics del Partit deien que les relacions entre sexes són purament privades i ningú té dret a intervenir-hi. Decideixen deixar la relació, però s´inventen un viatge. La idea de signar junts un reportatge fent un viatge a Nàpols, va ser de Walter, que sense explicacions per carta a la seva dona a Alemanya, va respondre a Asja: "puc ser com tu, lliure encara que casat". Aquesta llibertat, repetien entre ells, era la seva brúixola pels camins allunyats de les relacions convencionals. "Amor lliure" que la revolució teoritzava, i que Asja reconeixia era tant sols teoria, per ara, i restava molt que avançar. També Walter que escriu: "la construcció de la vida es troba actualment molt més en poder dels fets que de les conviccions"
Carrer de direcció única, un dels llibres aparentment més desordenats de WB, que es pot començar per qualsevol lloc, són reflexions per separat, amb títols que suggereixen els negocis, els anuncis d´establiments que es van trobant al pas pel carrer: "material didàctic", "articles de papereria", "alarma d´incendis", "prohibit fixar cartells", "si parla italiano", "cerveseria", fins a seixanta. WB ho deixa tot i viatja a Moscou. Asja està ingressada en un sanatori. L´hi porta el llibre que l´hi ha dedicat. La trobada és un fracàs i passant per Berlin va a París. Asja obté un càrrec a l´ambaixada soviètica a Berlin. Walter obté un dolorós divorci. Els dos formen part del cercle esquerrenós del teatre. Walter al 1931 proposa matrimoni a Asja, ella l´hi proposa ser amants. Benjamin viatja a Eivissa, en sortirà "experiència i pobresa", repetint tornada a Eivissa . Hitler canceller, Walter a París. 1936 es comuniquen per telèfon, existeix una intensa estimació mútua. Darrere conversació. Asja fins al 1948 deportada al Gulag. Walter escriu sobre la barbàrie comunista. Al 1939 Walter a París es detingut, enviat al camp de Nevers, registrada la seva casa, perd tot quant té, cartes incloses. Ocupació nazi de París. 1940 obté visat per entrar als Estats Units, travessa a peu els pirineus i acorralat posa fi a la seva vida a Portobou.
La recuperació de l´obra de WB per Adorno i Scholem omet tot quant tingui a veure amb Asja. Ella escriu el que recorda de WB i del Gulag, ho envia per carta a Brecht que no va arribar mai al destí. Asja sospita la intercepció de la secreta russa. Escriu unes memòries "correctes" que no tracten ni del Gulag ni de Benjamin. Readmesa al Partit Comunista, mor a Riga al 1979.
