Entenc la cultura com un terme més quantitatiu que qualitatiu. Sempre he intentat situar la quantitat d´experiències viscudes per damunt de la qualitat dels coneixements. Perquè no és el mateix tenir cultura que viure-la.
Intentar definir la cultura suposa parlar d´experiències i de valors. Personalment, crec que és culte qui viu moltes coses. Per contra, altres diran que la cultura és saber, afirmant que és culte qui sap moltes coses.
I quina figura em pot servir per unir les dues perspectives plantejades? La resposta arriba amb el toter, qui fa de tot, una personalitat arrelada a les antigues possessions de Mallorca que es situava com un instrument molt útil. A una possessió, tothom tenia les funcions ben atribuïdes, però el toter era una persona molt preuada perquè podia fer qualsevol cosa.
El toter dels partidaris de la cultura del saber pot ser aquella persona que no entén la música sense conèixer Bach o Mozart, que comprèn la literatura a partir de Woolf o Dostoievski, que estima el cinema gràcies a Jean-Luc Godard o Lars Von Trier.
En canvi, el toter dels partidaris de la cultura del viure pot ser aquella persona que connecta sense por amb la música endinsant-se fins i tot en el gènere trap, que conviu amb la literatura recordant les curiositats apreses a un simple TBO i que vibra amb les escenes eternes de la saga La Guerra de les Galàxies.
Per uns, la qualitat dels grans genis de la història és suficient per fer-nos avançar com a persones humanes. Per altres, la quantitat d´experiències viscudes també dóna prou coneixement per superar els reptes que ens ofereix el dia a dia.
La cultura del saber ens pot fer caure en dogmatismes, i la cultura del viure ens pot portar cap a la lleugeresa intel·lectual. Però les dues formes d´entendre la vida poden tenir el mateix ús, poder ser la mateixa eina.
El toter, o la totera, ha de saber fer de tot. Els coneixements dels grans genis de la literatura, música o qualsevol altre art li han de servir per crear una societat millor. I les experiències apreses mirant la sèrie de moda o llegint els còmics de Marvel també li han de donar prou nocions per construir un espai més just.
I posats a ser provocadors, que quedi ben clar el missatge: De León Tolstoi fins a Mario Vaquerizo. L´ampli i interminable mostrari que hi ha entre aquests dos noms és l´espai que tenim per definir el concepte. I tot el que no ens serveixi per millorar la convivència no és cultura, sinó pur artifici. Però hem de fer l´esforç de cercar, de rompre tòpics, d´observar sense prejudicis qualsevol manifestació artística o vital per tal d´arreglar aquest embull que alguns encara defineixen com a món.
