HISTÒRIES DE L´EQUINOCCI. El canvi d´estació és com un pont sobre l´abisme del temps que pas com una prova. De l´estiu a la tardor cal anar amb compte. Replegar-se cap a l´interior d´un mateix no és una feina qualsevol. Hi ha moments en què voldria enterrar les meves indignacions i ofegar els meus entusiasmes. Dir senzillament: Per què? Jo ja no som d´aquest món. Però qualsevol bri d´herba verda que acaba de néixer a la vorera del caminal per les darreres pluges em toca, em fa tremolar, m´encén de calfreds, m´enamora. I acab a l´hora del crepuscle inventant com un joc pervers tot de petites frases que podrien ser els començaments d´uns relats amb els perfils d´uns personatges que prenen com aquests formiguers adormits que adornen amb els seus fums blavosos l´aire vermellós i negre de la caiguda de la nit. Vet aquí una companya de Dalí en dues frases: "No li agradava que parlassin d´ella.
Era púdica. Assassinava el seu propi passat. Pobre Gala!" O una al·lota pobre i bella: "Reivindicava el seu propi inacabament: era un pou de tendresa." O un amor de joventut: "Aquella amant tenia una vida perfumada d´Arpège (de Lanvin) i em proposava viatges a un país inexistent. Em sentia com un museu de desigs i de conversacions interrompudes." O la potència de la Trefusis: "Miss Violet Trefusis era hedonista, snob, escandalosament lliure, rica i perversa. Tota una heroïna d´un conte gòtic." O l´estimada Gertrude pintada per Picasso i dona d´Alice B. Tocklas: "Miss Stein era antipàtica, excèntrica, dolenta, intel·ligent, amarada d´un humor lliure i francament lletja." O un heroi de novel·la juvenil: "És tan fàcil esdevenir invisible... Li agradaven les novel·les d´Emily Brönte i de Herman Melville, el renou dels glaçons en el tassó de scotch, les causes perdudes, el bòlits i els al·lots sexy." Quan acab de prendre notes ja és de nit.
UN DESCONEGUT APASSIONANT: SÉBASTIEN CASTELLIO. Vaig celebrar amb l´estimat Jaume Vallcorba, fa trenta-vuit anys, la creació del seu primer segell en català: Quaderns Crema. Record aquells dos primers llibres que m´enamoraren: Poesies d´Ausiàs March a cura de Joan Ferraté i El preludi de l´amic Antoni Marí. L´horitzó dels Quaderns des d´un bell principi: recuperar clàssics a cura de grans mestres i donar espai a nous escriptors catalans, ja fossin poetes, ficcionadors o assagistes. Allà llegiríem Eugeni d´Ors, Martí de Riquer, J. V. Foix, els joves catalans Monzó, Galmés, Torrent, Moliner o Serés i els clàssics com Zweig, Stevenson, Poe, Wilde o Nerval. M´agradaren des del principi les cobertes blanques i brillants, les extraordinàries il·lustracions de Leonard Beard, aquella atzavara que era un emblema viu i les veus d´uns escriptors catalans i estrangers que em feien sempre una llegiguera de no dir. "Els dibuixos de les cobertes són imatges suggestives que semblen jugar amb alguna idea del llibre o simplement fan una picada d´ullet al lector." La de Trabal és una raqueta de tenis rompuda, meleta! Ara, Sandra Ollo, la vídua de Vallcorba, m´ha donat una de les alegries d´aquesta rentrée: convertir aquest segell que fou un must els anys vuitanta i noranta i fer uns Quaderns Crema del segle XXI en què es revalori el catàleg d´alts valors, es publiquin veus noves de ficció i literatura d´alta qualitat més enllà de les modes i el target. També ha dit ben clar que els llibres de contes es publicaran sense cap prejudici de gènere seguint la tradició del segell. "Volem fer molta traducció d´assagistes anglesos, americans, etc., de temes d´humanitats, però també història de la ciència..." La primera obra per definir l´etapa nova és el volum I de les novel·les de Francesc Trabal, que inclou: L´home que es va perdre (1929), Quo vadis, Sànchez (1931), Era una dona com les altres (1932) i Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933). El segon volum sortirà a la primeria de 2018 amb les novel·les de Trabal més llargues i de maduresa: Vals (1935) i Temperatura (1947). Llàstima: una novel·la, Judita (1930), no ha pogut ser incorporada a l´antologia per problemes de drets d´autor. No ho entenc! No entenc els hereus dels escriptors!
La directora editorial de Quaderns Crema ha dit ben clar per què havia triat Trabal: "Recomençar amb Trabal té molt a veure amb la meva experiència personal. Sóc navarresa i fa deu anys vaig aterrar a Quaderns Crema i vaig començar a submergir-me en la literatura catalana. En Jaume Vallcorba em va fer un curs particular de literatura catalana i em va fer llegir Trabal. Aquest escriptor em va atrapar per la seva frescor, modernitat, elegància. Pensar a recomençar amb Trabal també és una manera de vincular-nos amb els lectors de Quaderns Crema de tota la vida, perquè és un autor heretat, que forma part d´un catàleg extraordinari, que no podíem abandonar. I dins el catàleg de Quaderns Crema, Trabal exemplifica molt bé aquest esperit canalla i agosarat que té el segell i que els darrers anys havia quedat arraconat. Trabal és innovació, sentit de l´humor, classicisme estilístic i manté una vigència perquè ens parla encara de la realitat actual. I, finalment, hem triat Trabal per donar l´oportunitat de llegir-lo a les noves generacions, que potser encara no el coneixen."
Hi haurà tres col·leccions genèriques: narrativa, poesia i assaig. Es publicaran de vuit a deu títols a l´any i la meitat serà de narrativa. Cap a finals d´any sortirà un llibre de l´amic, poeta, professor, traductor de Xècspir i crític Salvador Oliva, unes
Epístoles a Josep Carner que seran una visió personal i ben discernidora de l´actual situació cultural catalana. De Nuccio Ordine, aquest assagista que em va seduir amb La utilitat de l´inútil, sortirà Clàssics per a la vida. El 24 de gener de 2018 es publicarà El conte de la minyona, de Margaret Atwood, en traducció de Xavier Pàmies. Hi ha un contracte per treure cinc obres més d´aquesta magnífica escriptora canadenca. Tota una festa de novetats que s´acompanyarà amb la publicació de les obres "en progrés" d´escriptors tan significatius com Quim Monzó i Francesc Serés. "No crec en aquestes literatures amb cartellet. No penso en un target. Els llibres són bons o dolents i nosaltres publiquem llibres bons, que tinguin alguna cosa a dir." S´ha encarregat també una imatge nova per al segell, i Beard ha dibuixat un lector que s´abraça a una atzavara: dues èpoques confegides. I una nova web magnífica.
Des d´aquí don les gràcies a Sandra Ollo per rellançar Quaderns Crema, que serà alhora un homenatge de record a aquest editor insubornable i creatiu que fou Jaume Vallcorba i un motiu de joia i festa per als lectors fidels de la bona literatura.
