UN TRADUCTOR PREMIAT. La notícia era magnífica, el poeta Arnau Pons Roig havia estat guardonat amb el Premi Nacional de Traducció per la traducció de Cristall d´alè / Atemkristall de Paul Celan. El jurat del premi deia textualment que li donava per "l´excel·lència artística de la traducció, per la lectura que fa d´un dels poetes més importants i difícils del segle XX i per la seva contribució destacada tant al món de la poesia com al de la traducció". Hi havia una gran veritat en les succintes i clares paraules del jurat. M´alegra una cosa de no dir la concessió d´aquest premi perquè n´Arnau Pons, des que el vaig conèixer els anys vuitanta, quan estudiava biològiques a la Universitat de les Illes Balears, ha fet una feina esforçada i constant, extraordinària, d´escriptor, de traductor, de crític i d´agitador cultural. Aquesta traducció de Cristall d´alè ja havia tingut una primera publicació a l´editorial que ell va fundar, Negranit, el 1995. Des de llavors s´ha dedicat a fer noves recerques celanianes i a adquirir nous coneixements de la llengua alemanya, que fa vints anys va aprendre per poder llegir Celan i fer-lo seu. N´Arnau, a més a més, ha traduït poetes tan diversos com Luiza Neto Jorge, Herberto Helder i Dino Campana, Velimir Khlèbnikov, Gastão Cruz, Puixkin, Jacques Dupin, Artaud i Itzhaq Katzenelson. Per a ell la traducció és l´actualització d´un acte crític. Diu: "Em valc del fons subversiu, del caràcter dissident o de la voluntat de separació d´un poeta per posar al dia les meves inquietuds. Tot això s´acompanya, indissociablement, d´un moviment de solidaritat envers aquest poeta que estic traduint, per tot allò que ha dit i per tot allò que ha viscut. Meschonnic deia que la traducció "n´est pas un transport mais un rapport". Jo sóc del seu mateix parer: és una relació molt forta i intensa amb un altre poeta; en traduir-lo, sento que visc una rara camaraderia que em permet d´afrontar la soledat poètica de l´època que m´ha tocat viure. Sovint es ressalta que la traducció és un acte hospitalari, d´acollida, de benvinguda. És cert. Tanmateix, el desig d´integració mai no ha d´acabar tapant aquella estrangeria que ha vingut al món per desconcertar i per enriquir. No es tracta, doncs, d´anostrar l´estrany, sinó de preservar la seva naturalesa estranya, ja que sempre obliga a repensar-nos. Des d´un punt de vista pràctic, la traducció pot ser també una manera d´assajar, d´exercitar-se, de posar-se a prova. Ni la mà ni la llengua són les mateixes després d´una experiència com aquesta."
UN HOME DE DEBAT. Té una claredat conceptual i pràctica que sempre m´ha il·luminat i que forma part d´una forta capacitat assagística i, sobretot, de debat que l´ha convertit moltes de vegades en un autor incòmode per als panxacontents i sistematitzats perquè diu les coses que no vol sentir ningú. La petita i acurada editorial La Breu, que duu amb bon timó el poeta i amic Marc Romera, va començar el 2012 la publicació de l´obra completa de Celan, traduïda per n´Arnau, en textos bilingües acompanyats de lectures interpretatives resultat de molts d´anys d´estudi profund i amb el compromís de publicar un nou llibre cada dos anys. El primer llibre fou De llindar en llindar (La Breu), i el 2014, Cristall d´alè (La Breu), que ara ens arriba amb la traducció revisada i amb un excel·lent acompanyament hermenèutic: un breu assaig d´Arnau Pons, Poesia i veritat, i les lectures que fan de cada un dels poemes Jean Bollack, un dels millors estudiosos de Celan, amb Esbossos d´interpretació, i el mateix Arnau, amb Complements orgànics. L´editorial La Breu va fer coincidir la publicació de la traducció ponsiana amb un altre llibre sobre Celan, Allò que va alarmar Paul Celan (La Breu), on el magnífic poeta Yves Bonnefoy dibuixa, a partir de la vida de Celan i de les acusacions de plagi que Claire Goll va formular contra ell, el perfil d´un escriptor angoixat perquè el món no entenia el sentit de la seva obra poètica. Tres llibres necessaris per als amadors de Celan i d´aquella poesia de la qual no en surts indemne.
N´Arnau Pons recorda molt bé la vertadera trobada amb Paul Celan: "El fet és que vaig anar a parar a Celan per propi peu a través de l´editorial Hiperión. Si la memòria no em traeix va ser l´any 1992; òbviament, en la traducció de Munárriz, i d´una manera casual, a la llibreria Laie de Barcelona. En un primer moment, el que em va sobtar és que, amb aquell nom, Paul Celan fos un poeta d´expressió alemanya. Vaig començar per De umbral en umbral i aviat vaig aconseguir l´altre llibre que Munárriz havia traduït: Amapola y memoria. L´any 1993 ja vaig començar a llegir-lo molt en traduccions franceses, acompanyat de comentaris, fins que vaig sentir que l´havia de llegir directament en alemany, és a dir, que m´havia de posar a estudiar la llengua, i això ja va ser l´any 1995. De seguida Celan em va refermar en els meus sentiments i en les meves conviccions sobre la poesia i els poetes. Amb ell, la meva sensació de malestar o d´inquietud davant d´una certa literatura i d´una certa poesia va prendre consistència i va trobar la mida justa d´una nova formulació. Vaig poder confirmar que allà hi havia certament una violència i que calia combatre-la. Va ser com una mena de revelació i l´acompanyava una lucidesa particular. Jo diria que hi ha, per una banda, una sensibilitat i també un tremp o un tarannà que m´han portat a llegir tal com ho faig. Emperò, per una altra banda, hi ha també una mena de deure, si se´n pot dir així. Tot això té molt a veure amb el sentit d´una experiència específicament ètica i poètica. A través d´ella reivindico el moviment emancipador i crític de la Il·lustració, que no s´acaba mai. Quan dirigim totes aquestes llums cap a l´interior de la llengua, també descobrim el funcionament de les mentalitats. Celan no para d´il·luminar la llengua alemanya des de dins."
Llegiu Celan traduït per n´Arnau Pons! Llegiu n´Arnau Pons! No en sortireu com hi entràreu!
