1. DOS DIES AL FESTIVAL ´INTRAMURS´. M´entusiasma aquesta tardor tan dolça. Però avui per primera vegada he encès la calefacció del meu estudi i estic confitadet com una butzeta dins el niu, mentre defora hi ha uns niguls amb les panxes negres i fa un ventet gelat que ha fet baixar el termòmetre a dotze graus. Sort que els caquiers amb les coloracions vermelles fosques de la seves fulles i les acàcies que ja són daurades, donen unes notes de color que em fan aixecar l´ànim i alhora em fan pensera. Potser podré introduir la bellesa d´aquestes imatges tardorals a algun dels textos d´un gran cant del qual prenc les darreres notes.

Anem per feina. El Festival Intramurs té un subtítol: Festival per l´Art a València. Les dates són des del dia 7 al 16 de novembre i el programa d´actes és inacabable. En el programa general hi ha tota casta de formes artístiques: accions realitzades a bars, restaurants, places i solars recuperats per artistes, actors i grups. L´acció privada que vaig veure va ser a l´exposició de Mavi Escamilla a la galeria Rosa Santos, en què uns poetes amics recitàrem versos vora els quadres que representaven imatges clàssiques (des de la Dama de l´ermini a un Crist en què un dels personatges sempre du la cara tapada per una màscara). Hi ha intervencions urbanístiques: m´entusiasmaren el grup Trashformaciones, que tenien una exposició a la plaça del Músic López Chavarri que eren cotxes esclafats i convertits en una pell al sòl, i també al mercat de Mossèn Sorell presentaven un Seat 600 esclafat i penjat al capcurucull d´un cúpula central, eren espaterrants les dues grans fotografies en color de Luís Montolio, que ocupaven tot un pany de paret de dos edificis de cinc pisos: en una hi havia un personatge del barri que semblava un indi metropolità, i en l´altre un homenatge als bombers que havia estat molt controvertit, també en diferents grans parets de cases vaig veure un mural de Noel, un pintor gallec que el va acabar just davant meu, que mostrava les butzes d´un monstre, i dos murals immensos que eren un univers molt mironià un i l´altre una frase en lletres gegantines: Are you dead? Hi havia una ruta de quaranta aparadors realitzats per artistes, a llibreries, associacions, espais de disseny i de vídeo, etc., que convertien el passeig en un festival d´espectacles. També es podien visitar uns quinze espais expositius amb mostres de pintura, foto-instal·lació, escultura, instal·lació, moda, vídeo, etc. I també cada dia es podien veure actuacions de teatre, dansa i, sobretot, poesia.

2. ELS CATACLÍSTICS EN ACCIÓ. Aquest cronista va participar en la confecció d´un fanzine que realitzaren els Cataclístics, un grup d´artistes i poetes dels Països Catalans que ja fa temps que participen en accions, exposicions, festivals i tota casta d´agitacions artístiques lliurepensadores i saboroses (Boke, José Ruiz, Lúa Oliver, Pep-Maür Serra, Enric Mas, Mateu Coll, Jorge Carla, José García, Óscar Mora, Rodrigo Rey, Martí Sales, David Curto, Pepi Hervás, Pedro Oliver, Salvia Ferrer, Pep Sebastià, Roger Pelàez, Miquel Seguí, DJ. Thorazine, Pol Coronado, Berta Cáccamo, Mavi Escamilla, Sebastià Perelló, David Bendicte, David Trashumante, Núria Martínez Vernis i Magdalena Ferragut, eren els realitzadors de textos i imatges). Va quedar un fanzine molt xulo amb tres-cents exemplars numerats i treballats un per un: una virgueria de bellesa i gratuïtat. L´artífex d´aquesta peça és Pedro Oliver, que ens va animar i va catalitzar tota la feina d´aquesta colla immensa.

I les meves actuacions? Una va ser amb els poetes amics Núria Martínez Vernis i Martí Sales, el divendres 14 a les 23 hores a un bar que es deia Ca Revolta. Allà, en una sala en què hi devia haver unes vint taules i un petit escenari, na Núria i en Martí feren les seves lectures en uns duets magnífics, i aquest cronista va recitar a la mitja part un parell de poemes dels mestres estimats (Alcover i Rosselló) i alguns poemes seus cantats. El públic, esplèndid, ens va fer repetir poemes. El dissabte 15 a les 12 hores férem un passacarrer: Poetry Sound System. Un al·lot amb una bicicleta amb sidecar duia tot un conjunt d´aparells (lectors de disc i altaveus) i anàvem pels carrers fent música. Després ens aturàvem a un bar i allà dos poetes feien un recital per al personal del bar i del carrer. Era emocionant. Així ens passàrem fins a les tres. Aquest cronista va recitar amb Núria Martínez Vernis i vàrem fer de tot: duos, cançons i recitat i fórem molt aplaudits. L´horabaixa al pati de la Casa Insa, un casal convertit en hotel on hi va tenir l´estudi el pintor Juan de Juanes, vaig fer de les 18 a les 20 un recital de poesia amb Lluís Roda, Rubert Luzón i Ivan Brull. Varen ser dues hores de poesia a tota amb un públic eufòric que ens animava contínuament. Vaig quedar sorprès per l´extensió dels recitals i l´atenció de la gent que escoltava i no s´aturava d´aplaudir. Després sortírem a regalar fanzines en llocs on hi havia actuacions de poetes slamers, de poetes que fan spoken word, d´accioners, de videoartistes i un etcètera gegantí i monumental. Don les gràcies a Salvia Ferrer, Óscar Mora i Marta, que em cuidaren amb amor i simpatia inacabables. Gràcies a tots!