Plagueta de notes (MII)
'L'avenç' fa pensera i fa gustera

Miquel Àngel Llauger. / MARGALIDA CAPELLÀ
Una revista que sempre t’ensenya i et fa companyia.
Em referesc a L’Avenç, una revista que té un subtítol: Història / Cultura / Memòria, que en tres paraules resumeix els seus objectius. No és d’aquestes d’usar i tirar sinó que és com un llibre mensual que estotges i al final de l’any enquadernes perquè dedins hi ha molts de sabers que no tenen data de caducitat.

L'avenç / .
Només us parlaré dels números 514 i 515 de desembre de 2024 i de gener de 2025. En el número de desembre em va entusiasmar i impressionar «Rescatats de l’oblit. El material arqueològic recuperat de les fosses de la guerra civil espanyola», un reportatge de l’arqueòloga Carme Miró i Alaix que ha treballat la memòria democràtica. D’una forma detallada i delicada es centra en els materials que acompanyen els individus enterrats, que són un element cabdal per tal d’identificar algunes de les persones, juntament amb l’estudi de l’ADN i la documentació escrita conservada. També els objectes documentats ens poden ajudar a entendre les causes de la mort de les persones enterrades més enllà del que diuen les fonts escrites. I explicar de forma objectiva les tortures o les ferides causades per un conflicte bèl·lic. I de vegades objectes petits han estat clau per conèixer les víctimes. A les set planes hi ha una informació exhaustiva i classificada de nombrós objectes i de moltes imatges amb peus de foto explicatius. Vet aquí un fragment que ens toca directament a Mallorca i que vull copiar in extenso: D’altra banda parlarem d’Aurora Picornell, de Palma de Mallorca, identificada amb l’ajuda de la seva ploma estilogràfica jaspiada, que va ser un regal del seu pare, a l’excavació de les fosses comunes del cementiri de Son Coletes a Mallorca. L’Aurora era coneguda pels seus escrits, i potser molts varen ser fets amb aquesta ploma. El seu esquelet tenia cinc forats de trets d’arma de foc, tres al cap, un al pit i un altre al braç, cosa que ens confirma que es varen acarnissar amb ella, ja que també tenia el peroné trencat. Més de 80 anys després, el president del Parlament Balear, del partit polític Vox, va voler tornar a destruir el record de l’Aurora estripant la seva fotografia en un debat parlamentari en el ple en què els partits polítics PP i Vox van aprovar derogar la llei de memòria històrica de Balears. (...) Malgrat aquest fet immoral, els partits de dretes no han aconseguit tornar al silenci la veu i la presència d’Aurora. La seva memòria perviu, com les seves darreres paraules, que seguiran ressonant arreu: «Podeu matar homes, dones, infants. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?»

L'avenç / .
En aquest número hi ha textos sobre la IA, el decàleg postmodern, la crisi de les biblioteques públiques, el bicentenari del compositor Anton Bruckner, una anàlisi de pel·lícula Marco, aquest impostor de l’Holocaust, dirigida per Aitor Arregi i Jon Garaño. I articles dels magnífics col·laboradors com Joan Todó, Jordi Puntí i Julià Guillamon.
Miquel Àngel Llauger escriu un engrescador relat.
En el número 515 de gener de L’Avenç aquest poeta, traductor i activista cultural inaugura una secció, «La memòria de la terra», en què cada mes un escriptor de generacions i procedències diverses farà un relat amb la voluntat d’arrelar-nos en el món en què vivim, des del passat que ens ha dut fins aquí i cap a un espai compartit. Aquestes veus diverses apel·laran a records i necessitats col·lectives i potser seran memòries incòmodes. L’amic Llauger ha fet un text molt original i ple d’informacions topogràfiques i paisatgístiques que titula «Potades del Rei en Jaume». El tema és un treball, «Pedres marcades» que quan fèien quart any de carrera feren Caterina, Joan Manuel i el mateix Llauger. Es varen dedicar bona part dels caps de setmana del curs 84-85 a recórrer Mallorca a la recerca de pedres associades a una llegenda, o pedres que la tradició assenyala amb la marca distintives d’una creença o un costum. Potades del rei en Jaume, peus de gegants o de pirates, roques que són el macolí que un gegant es va treure de la sabata, pedres on fer-se perdonar els pecats o en què les joves poden endevinar el seu futur matrimonial, cadiretes del bon Jesús, moros petrificats o fins i tot algun cagarrell esdevingut matèria calcària. Puc assegurar que he passat un guster amb aquestes quatre pàgines que m’han ensenyat un inventari que és una invitació al viatge per pobles tan diversos com Alaró, Algaida, Andratx, Artà i així fins a vint-i-dues localitats cada una de les quals aporta entre tres i deu pedres marcades. Moltes de gràcies , Miquel Àngel!
La conversa entre dos poetes, una asturiana, Berta Piñán, i un català, Jaume Subirana, titulada «La literatura com a conversa necessària», és una peça deliciosa, senzilla i plena de detalls sobre llengua i literatura, sobre la riquesa de les llengües i el diàleg entre cultures a l’estat espanyol, sempre tan difícil i complex. També parlen sobre la iniciativa privada i la necessitat de la política cultural. I també, tan bé, sobre poesia i la inevitabilitat d’escriure. Les deu planes que ocupa aquest diàleg són gra verbal sense gens de palla. Citaré una intervenció finíssima de l’asturiana Berta Piñán sobre la poesia: «La poesia d’alguna manera és aquell lloc estrany que diu Olvido García Valdés on passen coses que no passen en altres llocs. I per això hi tornem una vegada i una altra, malgrat tota la resta, perquè hi ha aquesta recompensa. Potser la recompensa d’escriure poesia és escriure poesia.» Un altre reportatge que m’ha apassionat el signa Neus Moran Gimeno, doctora en història contemporània de la Universitat de Barcelona que ens fa un avançament editorial amb el títol del llibre L’espoli general. La requisa franquista del Patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978). Al darrera d’aquesta obra hi ha cinc anys de feina i l’anàlisi i el buidatge de milers de documents en arxius estatals, intermedis, històrics i militats. Una història que parla de les víctimes i d’allò que els fou impunement usurpat com a mesura de càstig alliçonadora i prolongada. I parla dels executors, els organismes judicials, administratius i militars, i dels còmplices, dels espies, dels denunciants anònims, dels banquers, dels registradors, dels empresaris i de la població afecta al Glorioso Movimiento Nacional. Aquest llibre complet ja el podreu trobar a les llibreries. I als quioscs i llibreries bones podeu trobar cada mes L’Avenç, aquesta revista de cultura que us farà més savis, més intel·ligents i, evidentment, més guapos!
Suscríbete para seguir leyendo
- Muere una mujer de 40 años precipitada en Puig de Ros
- La mejor nota MIR de la Universidad de las Islas Baleares: 'Salí llorando del examen, no me lo esperaba
- Alarma en Mallorca por mensajes como este: 'Nos hemos quedado sin pisos de alquiler', el cartel de una inmobiliaria en Palma
- Debe saberse lo que pasa ahí dentro': el testimonio que desde Mallorca inspiró la docuserie para destapar la realidad del Opus Dei
- Así ha sido la emotiva despedida de una controladora aérea del aeropuerto de Palma
- Fin de la concesión de El Pesquero de Palma: la mejor terraza del puerto renovará su gestión en agosto
- Este es el mejor restaurante de sushi de Mallorca para un chef estrella Michelin
- Herida una niña de tres años en un accidente de tráfico al estrellarse el coche en una rotonda y no llevar abrochado el cinturón a la silla