Passes de Museu
III
Els museus de la guerra són, també, imprescindibles

Passes de Museu: III / JLPL
Avui és el Dia Internacional de la Pau i la No Violència. De camí cap al museu, gir la vista vers l’escultura de Ramon Llull i Erill de l’artista biscaí Horacio de Eguía Quintana. Record que a les classes de llatí, Antoni Blanes i Sureda tenia el bon costum de proposar-nos textos que podíem trobar a llocs públics. Un d’ells fou la cita del Liber Proverbiorum del pensador mallorquí que branda una de les cares de la peanya: Justitia procurat pacem et injuria bellum. Humilia verba sunt nuntii pacis et superba belli.
Els museus de la guerra són, també, imprescindibles. Com ho són el Monument a l’Holocaust de Berlín, el cementiri americà i l’alemany de Normandia o el Memorial de la Pau d’Hiroshima. En el cas d’avui es tracta -grosso modo- d’una recopilació d’armes i màquines de guerra. Però hi ha una sèrie de peces que criden l’atenció, com la d’una magnífica reproducció en fusta de la Llotja. Perquè durant la Guerra del Francès, aquest edifici fou ocupat per l’exèrcit, a pesar de l’oposició del Consolat, i s’hi instal·là una foneria per a la fàbrica de canons.
Una petita sala fixa la mirada en el patrimoni costaner defensiu de Mallorca. Precisament, dissabte passat tingué lloc la 9a edició de l’Encesa pels Drets Humans. Una iniciativa ciutadana que, des de la seva creació, ens interpel·la davant el drama de la gent que travessa la Mediterrània a la recerca d’una opció de vida digna. Una sala gran -ara en restauració- mostra un exemplar de la màquina Enigma com les que foren utilitzades per encriptar comunicacions durant la 2a Guerra Mundial. Quan Alan Turing i el seu equip aconseguiren trencar el codi, l’exèrcit britànic va deixar morir molts de soldats en diverses ocasions perquè els alemanys no es temessin que havien aconseguit desxifrar els missatges.
En la mitologia llatina, Mart és el Déu de la Guerra. Potser el planeta homònim es feu mereixedor d’aquest nom per la seva lluentor roja. Durant aquestes setmanes, Mart retrograda, és a dir, canvia de sentit en la seva direcció de moviment sobre el cel constel·lat. Sempre va bé tenir qualque element llunyà al qual atribuir les culpes del les barbàries humanes.
Surt del castell de Sant Carles. Sobre els pins, dues gavines xisclen i es barallen per un tros de plàstic. Llavors, em ve al cap la desoladora i obsessiva successió harmònica de la simfonia de les Lamentacions d’Henryk Mikolaj Górecki.
Suscríbete para seguir leyendo
- Muere una mujer de 40 años precipitada en Puig de Ros
- La mejor nota MIR de la Universidad de las Islas Baleares: 'Salí llorando del examen, no me lo esperaba
- Alarma en Mallorca por mensajes como este: 'Nos hemos quedado sin pisos de alquiler', el cartel de una inmobiliaria en Palma
- Debe saberse lo que pasa ahí dentro': el testimonio que desde Mallorca inspiró la docuserie para destapar la realidad del Opus Dei
- Así ha sido la emotiva despedida de una controladora aérea del aeropuerto de Palma
- Fin de la concesión de El Pesquero de Palma: la mejor terraza del puerto renovará su gestión en agosto
- Este es el mejor restaurante de sushi de Mallorca para un chef estrella Michelin
- Herida una niña de tres años en un accidente de tráfico al estrellarse el coche en una rotonda y no llevar abrochado el cinturón a la silla