Flauta màgica

«Die Zauberflöte» és una òpera en llengua alemanya que va escriure Mozart pel seu amic, cantant i també llibretista Emanuel Schikaneder, el qual va escriure el guió basant-se en històries i contes anteriors com «Lulu, oder die Zauberflöte» i «Sethos».

L’estrena d’aquest singspiel (que és el nom que es dóna a les òperes còmiques alemanyes i que a més de música porten textos parlats) va tenir lloc a Viena el 1791, el setembre, dos mesos abans de la mort del compositor i quan aquest ja estava malalt i amb poques forces per dirigir més de dues hores de música. Música meravellosa, tot sia dit.

Aquest mes de gener s’han cumplit cent anys de la primera representació de «La flauta màgica» mozartiana al Liceu de Barcelona. De fet fou el 15 de gener de 1925 quan el teatre de Les Rambles de la Ciutat Comtal mostrà aquesta obra mestra per primer cop relativament a prop de Mallorca. Cent trenta quatre anys després d’haver encisat el públic vienès.

«La flauta màgica» és sovint considerada un conte de fades, que ho és, i molt apte per iniciar els nins a l’òpera, cosa ja més discutible. Ara bé, l’obra és molt apropiada per fer-ne adaptacions destinades al públic infantil, eliminant algunes parts i traduint les parts parlades. I és que és molt necessari acostar la mal anomenada música clàssica i l’òpera en particular a tots els públics. Aquí tenim grups que ho fan i prou bé. Per tant el que paga la pena és animar-los a seguir amb aquests projectes.

Suscríbete para seguir leyendo