La memòria es Google

Ara fa 20 anys la meva memòria era més efectiva que ara. Record quan era capaç de marcar de cor el número de la meva parella, dels meus pares i d’un bon grapat d’amics. Ara amb prou feines tenc la capacitat de recordar el meu. També podia retenir un número elevat de dates d’aniversaris d’amigues. Però d’ençà que va aparèixer Facebook, aquesta capacitat també l’he perduda perquè confii plenament en l’avís que diàriament em fa l’aplicació. Ara Google em rememora què feia el dia d’avui d’un altre any. M’apareixen imatges que no tenia el record d’haver-hi participat. D’Algunes n’estic molt content de recordar-les, d’altres m’hauria estimat més que el nigul se les hagués empassat per sempre.

Els diumenges emergeixen imatges relacionades amb les meves vivències dels partits de l’Atlètic Balears. Ahir em van fer que recordés que fa 9 anys tenia una foto de DM d’aquell famós partit contra el Nàstic que empatàrem a zero i finalment acabàrem guanyant per alineació indeguda d’en Tomeu Nadal. Després em va recordar fa 4 anys un empat a zero al camp del Sabadell en aquella temporada que el team Mànix quasi ens feu tocar el cel. 

Ara ja tremol per la instantània que l’any qui ve em farà recordar el partit contra l’Eldense. No sé si serà la d’un àrbitre que s’ha atrevit a treure una targeta al porter al minut 35, cosa que no s’atreveixen a fer als equips que juguen contra nosaltres o si serà una derrota que ens comença a enfonsar en la classificació. Sigui la que sigui m’estim més no triar per no haver de prendre. La situació ja comença a ser molt preocupant. Dijous a una tertúlia «balearica» algú va dir que s’ha demostrat que el culpable de la situació no era en Roger. Llavors, vaig pensar que si tenim jugadors que tots els clubs de la categoria desitgen... de qui és la culpa de la situació actual?

Suscríbete para seguir leyendo