Aquesta setmana hem conegut la notícia que Jordi Roger deixava de ser el nostre entrenador. Una decisió que per a molts arriba tard. Aquesta segona etapa de l’entrenador català a la banqueta ‘balearica’ va tenir molt poc suport des d’un principi i la majoria d’aficionats no la vàrem entendre. Probablement, aquell 0-4 de la darrera jornada a San Fernando ens va fer més mal del que nosaltres pensam. La renúncia ara, suposa intentar solucionar la difícil situació esportiva en què s’ha ficat el nostre club. Sorprèn, a més de ser curiós, que costi tant trobar un entrenador. Esper que no sigui tan complicat com a l’estiu que ens vàrem torbar més d’un mes en nomenar-lo. Sembla que som el club que més dificultats té per ocupar la banqueta. I això no té cap lògica tenint en compte la fama que tenim de complir sense problemes amb el pagament de les nòmines. Ahir el meu estimat Pere Jofre em va recordar que Jordi Roger ha significat des del principi un autèntic malastruc, com ja vaig explicar a un anterior orsai.
Però les paraules d’en Pere eren per fer-me veure que ha quedat totalment demostrat amb la victòria contra el Bilbao Athlètic. El partit a Lezama va ser un partit típic dels que hem jugat tota la temporada i sempre hem acabat empatant o perdent, no férem més que en altres desplaçaments fora de l’Estadi Balear, però ahir vàrem guanyar el primer partit fora camp. El plantejament no va ser gaire diferent amb els mateixos jugadors de cada diumenge. L’única novetat és que a la banqueta ja no hi havia en Jordi i s’hi havia assegut David Sierra. Tal volta no és fruit de la malastrugança rogerenca i només és una casualitat, però si és així, benvolguda casualitat. Ara no ens hem de confiar i creure que un resultat ho soluciona tot. No podem dependre de solucions d’emergència com férem amb Melgarejo que quasi ens costa una categoria.
