Pilotes, callos, ensaladilla

No hi ha res que m’agradi més que a ca nostra em diguin: anam de restaurant. Però, com que som molt cagadubtes, quan veig aquella carta immensa de coses m’entra la suor freda i mai sé què he de triar. El millor per a mi és quan anam a un d’aquests restaurants que ofereixen un menú fet o el plat del dia, aleshores som feliç.

Veure cada diumenge l’Atlètic Balears és com un d’aquests restaurants. Però és com els de menú barat o un d’aquests xinesos on agraeixes quan et diuen que tenen un menú perquè et fa ganes de dir-los: per què dimonis teniu una carta tan extensa si tanmateix tot té el mateix gust? A l’Atlètic poden passar les jornades i sempre som allà mateix, res canvia. És igual el plat que ens presentin els nostres jugadors, amb Jordi Roger al capdavant, al meu paladar tot sembla igual. Aquest equip ha aconseguit que aquell «disfrutam» de principi de temporada es converteixi en un plat pesat, greixos i que et puja tot l’horabaixa. Allò que és pitjor és que amb aquests 0-0 indigest de les darreres jornades, cada vegada més aficionats pensen en altres restaurants més entretinguts.

Probablement, els mallorquins tenim la màxima expressió de la indecisió culinària, el variat. És la idea d’aquell que diu: mirau, no em faceu pensar i duis-me una mica de tot. La situació actual del club és una mica així, d’indecisió i d’immobilisme. Tant fa que ens mantenguem en posicions de descens, els nostres dirigents no prenen decisions, com aquell que diu: dum el variat de sempre. Però els «balearicos» sabem que fins i tot en els variats podem triar, en Joan Viudès en va fer un màster amb els seus pilotes, callos i ensaladilla (PCE). És per això que si volem que el nostre restaurant particular de l’Estadi Balear es torni a omplir s’han de prendre decisions ràpides, valentes i a tots els nivells, ja!

Suscríbete para seguir leyendo