OR SAI

Punt d'inflexió

Un punt d'inflexió al camp d'Urritxe

Un punt d'inflexió al camp d'Urritxe / ATB

Vicenç Amengual

Ahir semblava que tornàs quaranta anys enrere. El camp d’Urritxe impracticable, amb les àrees plenes de fang, és una escena que avui dia és difícil de veure. Però en els anys 80 era molt normal que els partits que es jugaven a la zona nord de la península es trobassin en aquestes condicions. Encara record aquelles dues lligues guanyades per la Reial Societat a principis dels anys 80, en uns terrenys de joc en aqueixes condicions. Era necessari tenir jugadors molt treballadors i disciplinats, també era imprescindible tenir un davanter com Satrústegui que se sabia moure a les mil meravelles en aquella zona pantanosa en què es convertia l’àrea així com avançaven els minuts.

Però, ahir qui millor es va saber adaptar a les circumstàncies del partit va ser l’Atlètic Balears. És de justícia reconèixer-ho, de la mateixa manera que vàrem ser crítics la setmana passada perquè havien estat incapaços de generar perill contra un equip en inferioritat. Ahir al camp de Urritxe, els jugadors varen saber aguantar l’empat inicial jugant només amb 9 jugadors. Es va produir el cas contrari de la setmana passada perquè els jugadors locals no havien sabut generar-nos perill. Haurem de pensar que jugam millor amb 9 que amb 11.

Segur que no entrava en els plans però, hauríem d’intentar aprofitar l’ocasió i ser capaços d’agafar aquest punt, que d’altra banda no ens resulta gaire útil, perquè ens serveixi com a punt d’inflexió. Els jugadors haurien d’entendre que és la lluita, l’esforç i la intensitat a cada partit l’únic que l’afició els demana. Sense entrar a valorar qui té la culpa de la nostra actual situació hauríem de fer el possible perquè l’ambient no s’enterboleixi més i ens passi el mateix que la temporada 17/18 quan a la jornada 14 teníem els mateixos punts i l’equip es va anar ensorrant a cada partit, el final d’aquella situació crec que tots el coneixem.

Suscríbete para seguir leyendo