Molt s’ha parlat de la dificultat que tenen els homes per saber què són vint centímetres. Aquesta mesura identificada amb la mesura del penis, de forma totalment arbitrària, va motivar que ahir no tenguéssim animació a l’Estadi. Fanàtiks no va poder penjar una pancarta que excedia «unes determinades mesures», després que el club rebés una multa perquè estava penjada en el partit contra el Numància. Se’ns aplica una normativa de la LFP que diu que les pancartes que excedeixen els tres metres han de tenir certificat ignífug, però naturalment nosaltres no som LFP, i per tant aquesta aplicació és tan arbitrària com ho és la dels «20 centímetres». Com ho és que Fanàtiks fa un any que penja la mateixa pancarta sense cap problema. És necessari crear aquest estat de crispació a un estadi on mai passa res? No seria més senzill tenir una reunió i establir els criteris des del principi per no caure en la sensació d’arbitrarietat com tenen les dones amb els vint centímetres masculins?
Els «vint centímetres» s’han excedit amb escreix a la recollida d’aliments que ha organitzat, com cada any, la Federació de Penyes. La solidaritat dels «balearicos» ha quedat demostrada amb una aportació de queviures i productes de neteja a favor de SOS Mamás com no s’havia vist a cap altra convocatòria.
Però ens hem quedat molt curts respecte dels vint centímetres amb allò que ha ocorregut en el camp de joc. Tres empats consecutius, amb una eliminació de copa inclosa, parlen de la deriva en la qual ha entrat el nostre equip. Ahir, un empat sense gols contra un rival de la zona baixa que va jugar mitja hora amb un home menys parla de la necessitat de canvis. La incapacitat per generar perill dels nostres jugadors només és comparable a la inacció que estan demostrant els nostres dirigents en les darreres setmanes.
