Divendres inauguràrem la penya de Llucmajor. La Federació de Penyes està molt orgullosa que, després de tres anys, a la fi poguem fer una festa per la inauguració d’una nova penya. Els 50 assistents llargs que hi havia vàrem demostrar que el moviment blanc-i-blau continua viu. Però, com va passar a uns dels primers ORSAI, em continuu demanant: on era el club? És veritat que assistiren jugadors i jugadores del primer equip, però no hi havia cap persona que representés la institució. Vaig recordar quan la setmana anterior abans del partit entre el Mallorca i el Barça, Joan Laporta va assistir a una trobada de penyes blaugranes de Mallorca. Però clar, Laporta és blaugrana de tota la vida. Seguesc pensant que és imprescindible que aquesta directiva compti amb gent ‘balearica’, amb personalitat a bastament, per saber que la presentació d’una penya és prou important per assistir-hi.
De la presentació de la penya, a més de la gran feina del president Marcel Pons i la felicitació pel naixement del seu net, em qued amb unes paraules que vaig poder intercanviar amb Jesús Álvaro. Em va explicar que jugant a Cartagena varen iniciar la lliga amb un punt a les primeres 5 jornades, però en els següents 20 partits no varen perdre i arribaren a posar-se líders.
Això em va encoratjar perquè vaig pensar que la nostra situació podria ser una altra si no hagués estat per alguns detalls. Ahir havíem de guanyar al Barça B perquè es pogués repetir la gesta de Jesús amb el Cartagena. El guió no pintava massa bé. Vàrem fer el mateix de cada diumenge, és a dir, avançar-nos en el marcador, controlar el partit i, sense saber massa bé com, deixar-nos remuntar. Però l’equip va saber reaccionar i vàrem aconseguir una victòria que ha de fer bones les paraules de Jesús Álvaro quan em va dir: «Lo hicimos con el Cartagena y... ¿Por qué no lo podemos volver a hacer ahora?».
