Suscríbete Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Orsai

La relativitat del temps

Els jugadors de l'Atlètic Balears celebren el gol de Pastrana CD ATB

Hi ha moltes persones que no creuen en l’eternitat, aquesta gent no ha engegat una rentadora en la seva vida perquè sinó sabria que l’eternitat és el moment que va d’ençà que la rentadora ha acabat fins que et permet obrir la porta. Aquesta estona és insuportable. Et fa la impressió que ha passat tant de temps que, quan obris la porta, la Federació de Futbol a la fi s’haurà decidit a eliminar l’absurda norma, per als equips illencs a Primera RFEF, de jugar a les 12 hores.

El temps tampoc no passa igual per tothom qui és en un mateix lloc. Així quan vols travessar a peu un pas de vianants regulat per un semàfor tens la sensació que abans de posar-se en verd ja s’està posant de nou en vermell. La Federació de Futbol deu tenir aquesta impressió quan després d’estar un mes per decidir una petició de canvi d’horari, ho resol 72 hores abans del començament del partit. En el mateix semàfor hi ha una persona que espera dins el cotxe que es posi en verd. L’espera li sembla que està creuant el camp d’Oliver i Benji.

Pels ‘balearicos’, quan rebem la resolució federativa, és com si hagués passat un dia a Venus, ja no tenim marge per preparar viatges, festes... o, en el pitjor dels casos, hem de tirar als fems els passatges d’avió perquè no quadren amb el nou horari.

Però un dels moments que més desesperen és quan t’envien un WhatsApp i veus com a la pantalla diu: escrivint, escrivint i... escrivint: Creus que t’escriu Ramon Llull, finalment veus que no és més que un simple OK. El partit d’ahir es plantejava igual que l’espera eterna del WhatsApp. 

Tota una pretemporada confiant, confiant i... confiant. Tots volíem que finalment fos Llull que ens escrigués, però l’empat va ser decebedor i ens va fer veure que si no som més contundents sovint tendrem respostes de ‘cunyao’.

Compartir el artículo

stats