Les pel·lícules de Bud Spencer i Terence Hill ja parlaven de la nostra desfeta. Ara el futur reclama canvis importants.
L’ajudant del sheriff a ‘Le llamaban Trinidad’ deia: «que hacemos con el preso, sheriff, ¿lo soltamos o lo ahorcamos? Aquí no se puede quedar todos los días comiendo». De la mateixa manera la SAD ha de pensar si segueix pel mateix camí o si comença a comptar amb els agents socials per arribar a un consens. La pèrdua constant de valors i d’idiosincràsia ens penalitza i crea un desencís que es tradueix en la manca d’afluència a l’Estadi.
A la pel·lícula ‘También los ángeles comen judías’ es veu un nin assegut a un orinal fent esforços evidents per defecar. En Bud, pare del fill, parla amb un Giuliano que li reclama doblers. En aquell moment la conversa es veu interrompuda per un impacte. Giuliano lleva el nin de l’orinal i treu un os de melicotó. I diu: «Así que comiendo melocotones fuera de temporada... ¡con lo caros que son!», amb molta sobrietat, agafant l’os de melicotó en Bud respon: «usted diga lo que quiera, però el niño lleva una semana comiendo el mismo hueso». I el torna a ficar dins l’olla a bullir.
A l’Atlètic Balears després d’anys de fracassos, amb canvis constants d’entrenadors i jugadors, tal volta ha arribat el moment de deixar de ficar el mateix os a l’olla a bullir. Esportivament, és evident que són altres coses les que fallen. Tal volta, la SAD, s’ha de plantejar que qui l’han aconsellat fins ara potser no són els millors consellers.
Si ara parlàssim, la majoria d’aficionats segur que repetiríem el diàleg de la pel·lícula’ Y si no, nos enfadamos’. Allà, en Bud Spencer va dir: «abre la puerta», el mafiós respongué: «si no abro os enfadáis» i Bud Spencer i Terence Hill varen contestar: «ya estamos enfadados». Encara que després d’això demanàssim «quan comença la campanya de socis?», com a bons balearicos que som.
