Som conscient que el contingut d’aquest ORSAI farà que els científics, possibles seguidors d’aquests articles, m’abandonin definitivament. Després de moltes proves empíriques he desenvolupat una teoria. La vaig iniciar el 26 de maig de 1999 en el Camp Nou. Aquell dia era la final de la Copa d’Europa entre el Bayern i el Manchester. Va ser un partit controlat totalment pel Bayern. Guanyava per un gol a zero i havia tengut dos pals. Era el temps de descompte i ja acaronaven la copa. Però en dos minuts, i dos córners, el Manchester va capgirar el resultat i va aconseguir guanyar aquella copa. Des de les hores he començat a recollir dades per elaborar la teoria que demostri que per encomanar-se a l’èpica, per tenir la màgia de l’impossible, el teu equip ha de ser conegut amb un nom començat per M.
Anualment he comptabilitzat els equips que s’han salvat in extremis, aquells que han pujat de categoria amb el rival fallant gols cantats en els darrers segons o els que han guanyat Champions remuntant resultats en el darrer alè... i, quasi sempre, són anomenats amb una M inicial. Les conclusions em fan veure que el Bayern tendria una copa més si fos conegut com el Munic. Amb això l’únic emperò que els pos als fundadors del nostre club l’any 1920 és que no tinguessin en compte aquest petit detall i no mantenguessin el nom de Mecànic que ben segur ens hauria portat més triomfs in extremis.
Això no vol dir que no estigui satisfet amb el nom d’Atlètic Balears, més aviat el contrari. Com que no tenc cap esperança que arribi l’èpica, per mor de la maleïda M, confiava que el partit d’ahir es guanyàs abans d’arribar als darrers minuts però el resultat de 0-0 ho diu tot. Ara ja ens queden poques coses. Crisi institucional, crisi esportiva, crisi amb l’afició, crisi amb l’idisioncràcia del club… és difícil tenir més fronts oberts. Ara només ens queda confiar amb l’èpica la propera setmana, però desafortunadament el nostre nom no comença per M.
