I have a dream és una cançó d’ABBA que Amanda Seyfried broda a Mamma Mia. Una pel·lícula que és un cant a complir els desitjos de tota una vida. I sí, és una realitat, la podem fer nostra perquè tots els ‘balearicos’ tenim un somni, no ens amagam. Tant és així que per molt malament que ens trobem la majoria mantenim la il·lusió que aquesta temporada ascendirem a Segona Divisió. No puc negar que en moltes ocasions tenc dubtes.
Així quan en Bernat Campins em diu que farem play-off i que ascendirem no li faig massa cas. Quan en Miquel Vadell escriu al WhatsApp que aquest serà el nostre any crec que no va gaire bé. Però si després en Jordi Herrero explica que ha vist el calendari i que farem play-off sense voler i, per tant... pujarem, aleshores començ a tenir dubtes.
I ja quan en Tomeu Gomila argumenta que no vol fer primer ni de bromes, que vol pujar a Riazor o Balaidos intentant fer un Eintrach de Frankfurt amb les entrades, pens que si tothom està tan segur, si ho veuen tan clar, no hi ha cap dubte que aquest any ha de ser el nostre any.
Amanda cantava el seu somni. L’actriu confiava en els àngels perquè l’ajudassin a complir allò que anhelava. Nosaltres també hi hem de creure amb els àngels, entre altres coses, perquè el dimoni ja es preocupa d’altres equips i, pel que hem pogut veure, està fent molt bona feina.
Tant me fa ser ateu, les fantasies són per això, per fer possible el que sembla impossible. Si he de creure amb els àngels, ho faré. Ahir vàrem fer una gran passa. La victòria contra el Castelló va demostrar que volem ser al play-off. Només em queda donar les gràcies als àngels i, per la part que li toca, al dimoni.
