Aquesta setmana hem sabut que s’han descobert les restes de l’Endurance sota una capa de gel. Aquest vaixell representa una de les grans aventures antàrtiques.
Però, molt més important que el vaixell, és la figura d’Ernest Shackleton, un expedicionari irlandès prou conegut. I, precisament, va ser un dels meus referents de la cultura italiana, Franco Battiato, que li va dedicar una magnífica cançó. Perquè quan es parla de capacitat de lideratge és imprescindible parlar de Shackleton. I això és, precisament, el que necessitam en el nostre equip: algú que agafi el bou per les banyes. Tothom espera d’Eloy Jiménez que sigui capaç de liderar el grup i que demostri habilitat davant del que s’ha convertit en un repte complicadíssim. Així, com a mínim, hi haurà algú en el club que lideri alguna cosa.
Battiato parlava d’una catàstrofe psicocòsmica perquè Shackleton s’enfrontava a haver de deixar morir els seus 22 mariners a la gèlida Antàrtida. Però, en comptes d’això, després d’un viatge de 1.300 km, va aconseguir salvar-los a tots. La pregunta que ens feim ara els balearicos és: treurà, Eloy, endavant aquesta catàstrofe psicocòsmica en què s’ha convertit l’equip?
«Verso nord, al nordovest. Profunditat 370 metri, 72º de latitudine est», aquesta és la direcció que va emprendre Shackleton. Ahir, a Albacete, la nostra brúixola seguia totalment desviada. El nou entrenador, per ara, no ha suposat que adrecem el rumb. El final de l’aventurer irlandès va ser feliç «ma il 30 Agosto 1916, il leggendario capitano comparativa a salvarli con un’altra nave», la nostra també s’ha convertit en una tasca titànica, la que té «il nostro capitano» per endavant en aquestes 11 jornades, però que ningú dubti que nosaltres no defallirem.
Avui no puc oblidar Marga Fullana: Battiato també ho va dir «E guarirai da tutte le malattie, perché sei un essere speciale»; Marga, et tornarem a veure aviat defensant el nostre escut .
