Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

ORSAI

Qui recorda l'Algesires?

Dioni celebra su tanto frente al Algeciras.

han passat molts d’anys, però havia d’arribar un dia que ens enfrontàssim a l'Algesires, el nostre botxí més gran. Aquell que va fer que deixàssim la Segona Divisió i ens véssim abocats a allò que els «balearicos» pensàvem que seria un any d’infern. El fet va ser que, amb el temps, aquell any va derivar en més de la meitat de la nostra existència en la zona més tenebrosa de l'inframón.

L’enfrontament d’ahir realment no es podia plantejar com una revenja, fa tanta estona de la desfeta de Vallejo que només un 0,5% de la massa social atlètica actual ho havia viscut. Els mateixos que recorden l’entrada de l’Algesires al recinte de l’Estadi Balear, per una porta petita que hi havia a la zona de tribuna, abans que la construcció de la Via de Cintura n’expropiés els terrenys. Uns jugadors, els algesirencs, que havien de passar d’un en un i que no sabien que darrera del portalet els esperava una generació de gent que els rebria a clotellades, eren altres temps.

Ahir havíem de comprovar si l’equip superava la ressaca de l’eliminació copera. Si encaràvem la segona part de la temporada amb energies renovades i, especialment, si podríem dir que amb aquest equip som uns aspirants clars a l’ascens. Perquè les lligues es comencen a guanyar després de Nadal i es decideixen a les deu darreres jornades.

El partit va aclarir dubtes. El primer va ser l’obtenció de la victòria que ens era imprescindible per a la classificació. El segon, que hauríem de tancar els partits abans per no haver de patir al final. El tercer, que seguim en la lluita per l’ascens. Ara tot això ho hem de traduir dimecres al camp de Linares amb una nova victòria que ens acosti a la primera posició.

Compartir el artículo

stats