Ser de l’Atlètic Balears sempre m’ha recordat aquells sobres sorpresa de quan era petit, fins que no els obries no sabies que hi havia dedins.
Em fascinaven. M’hi hauria estat hores mirant-los i admirant-ne els dibuixos. I és que abans que Afinsa i Bárcenas desvirtuessin el seu nom i els corrompessin, els sobres, com l’Atlètic Balears, feien de contenidors d’altres universos, recipients plens de màgia, d’il·lusió. Un passaport per a viatjar a altres mons i a altres èpoques.
Aquesta passada setmana l’Atlètic ha estat un reflex de quan els anys 70 obria els meus sobres sorpresa. Iniciàrem la setmana amb un estat de depressió col·lectiva després de veure una de les pitjors segones parts que som capaços de recordar del nostre equip contra el Barça B. La decepció va ser com quan obríem un sobre de soldadets i ens sortien olles i coberts.
Però va arribar dijous i els «balearicos» visquérem contra el Getafe un dels moments més feliços des que ha començat aquesta maleïda pandèmia. Obrírem el sobre sorpresa i en lloc d’una colada de soldadets en trobàrem cinc! Quan record el partit encara se’m posa la pell de gallina i humitat els ulls. Ben segur serà un d’aquests partits que quedarà a la retina de tots els aficionats.
Divendres tenguérem sorteig i va ser un sobre que pel dibuix hi podia haver qualsevol cosa a dedins. Va sortir el Celta, un bon rival si el pròxim any volem jugar competició europea.
Dissabte sabérem que hauríem de jugar a la mateixa hora que es fa la cavalcada dels Reis d’Orient. És com quan la fàbrica de sobres l’espifiava i sortien figures plenes de rebava. La Federació s’ha encarregat d’esmicolar les il·lusions dels infants «balearicos» i de les seves famílies. Es podria haver fet de moltes maneres, però no pitjor.
Fins a l’any que ve no podrem comprar altre sobre. Tots esperam que sigui dels bons, dels que compràrem el dia del Getafe.
