Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Orsai | Doctor, m’operaré

Aca nostra, aquesta setmana han estat enganxats a la sèrie de metges New Amsterdam. En una conversa amb un malalt dos metges li digueren que tenia dues possibilitats: la primera era operar-se, però només li garantien un 10% de possibilitats que sobrevisqués. La segona era tornar a ca seva i tenir un any de bona vida amb la seva família.

Sense temps per pensar-ho el malalt va dir que ho tenia clar, que no s’operava, que com era aficionat al Knicks i tradicionalment havien tengut molt mala sort, ell no volia reptar-la.

Tot d’una em vaig girar cap a la meva dona i li vaig dir que si m’havien d’operar a vida o mort ja sabia la meva resposta. Després ella em va fer veure que finalment aquell pacient triava operar-se perquè tothom sap que la malastrugança té data de caducitat i només avançam quan som valents. Així ho deia Miquel Flexas aquesta setmana a l’article «el tassó mig ple», necessitam que l’entorn crític, contaminant i negatiu «balearico» cregui de ben de veres que som capaços de fer tot allò que ens proposam, ja està bé de derrotisme i inferioritat.

Tal volta els 101 anys que l’Atlètic Balears celebrava dissabte hauran estimulat els cors blanc-i-blaus. Així, ahir, els juvenils demostraren que on hi ha gall no hi canten gallines, primera victòria en el format Divisió d’Honor contra els barrals. Diumenge a primera hora el primer equip femení va fer posar el mac en terra a l’Osca. Finalment l’equip masculí va menjar sopes damunt el cap de l’UCAM i ja és líder en solitari de la categoria.

Aquest és el camí que no ha de tacar el derrotisme d’un mal resultat, per això si el metge m’ho demana tenc clar que li diré: doctor, m’operaré.

Compartir el artículo

stats