Diumenge passat vaig llegir un tuit d’un seguidor «balearico» comentant que dels 33 missatges de l’Atlètic Balears només un era en català. Aquest era un retwitt del CD Castelló que ens donava la benvinguda a Castàlia. Aquest és un tema recurrent. La Federació de Penyes ha demanat moltes vegades que el català tengui la consideració adequada dins el club, però la reclamació és tan inútil com la primera llesca del pa de motllo.
Hem passat de fer la majoria de missatges en català a no fer-ne pràcticament cap. Això demostra que la propietat desconeix la realitat de molts «balearicos». Quan des de la Federació feim campanya per aconseguir nous fidels aquests veuen que som un club familiar, obrer, humil, agraeixen el creixement esportiu i en infraestructures, però també detecten el menyspreu a la nostra llengua. Els aficionats no són com els anuncis de les patates fregides que quan obrin una bossa estan plenes a vessar, però quan van a la botiga només troben una tercera part del contingut i, així i tot, les segueixen comprant. El futbol no és igual, els seguidors no compren les nostres patates blanc-i-blaves, tot i que la bossa està força plena, perquè els pesa massa no trobar-se representats per un club que no té en compte la seva llengua.
Ahir en el partit contra el Linense es va mantenir la tònica, només un tuit que no fos en castellà, era en anglès. El Twitter del club, juntament amb tots els seguidors, va celebrar el gol d’Olartua. Una victòria agònica però merescuda contra un bon equip. Amb les derrotes del Nàstic i el Vila-real tot se’ns posa de cara. Això sí, les xarxes també haurien de parlar en català, perquè per molts aficionats blanc-i-blaus és molt difícil fer-ho pitjor.
