Fa unes setmanes em va caure a les mans la revista Libre Pensamiento. Em va agradar especialment un article de Charo Arroyo titulat ‘Sin memoria no hay historia y sin historia no hay verdad’. Em va venir al cap que Antoni Salas ens ha deixat ens els seus llibres la veritat d’una època de l’Atlètic Balears a través de la història i de la memòria. Vaig conèixer Antoni quan formàvem part de la Comissió del 75 Aniversari. Sempre el record quan parlàvem de la història ‘balearica’, reflexionant per rescatar els seus records. Poc a poc de la seva boca sortien les paraules que anaven donant forma als seus sentiments, les seves vivències de 80 anys. Eren aquells records en primera persona de moltes temporades, molts jugadors, moltes alegries i molts patiments que anaven conformant les escenes que després de molts anys de vida continuaven presents en la seva memòria. Amb el temps hem seguit conversant de la fe cega i irreductible que des de nin ha tengut en els colors blanc-i-blaus. En els seus llibres es veu reflectit allò de: jo hi vaig ser. La memòria pot ser traïdora i volandera, a més de tenir un punt de subjectivitat, per això Antoni va documentar els seus llibres amb un gran nombre de fonts escrites que els atorguen fiabilitat. Només aquells que ens dedicam a la recerca sabem les renúncies personals que pot implicar.
Ahir va rebre un merescut homenatge per part del club i de l’afició per salvaguardar la veritat del seu Atlètic Balears. Feia temps que no veia a Antoni per l’Estadi Balear però ahir va poder gaudir una altra vegada del seu Atlètic Balears. Una llàstima que només poguéssim empatar. Tot se’ns va posar de cara amb un gol molt matiner, però alguna cosa falla a la sala de màquines blanc-i-blava.
Homenaje al historiador Antoni Salas
En los prolegómenos del encuentro el presidente Ingo Volckmann hizo entrega de una placa y una camiseta enmarcada firmada por todo el equipo a Antoni Salas Fuster, historiador oficial del club, como homenaje a su extensa labor investigadora de la entidad blanquiazul.
