Aquest dissabte vaig tenir el plaer de fer la darrera presentació de l’ORSAI a Santanyí. També vaig tenir l’ocasió de veure el derbi de filials entre el Santanyí ATB i el Mallorca B. Me va encantar veure com el nostre filial va guanyar el filial dels barrals.
Un fet notable d’aquest partit van ser els colors que lluïa el Mallorca B. Què duia calçons blancs i camiseta blava. És la primera vegada que veig un equip barral amb els colors ‘balearicos’. En un principi va tenir un efecte anestesiador, com deia la teoria dels colors de Goethe, els colors blanc i blau no em creaven cap animadversió. Però quan veia l’escut tot tornava a la normalitat. Vaig pensar que tal volta els mallorquinistes ja han assumit que els colors futbolístics que tenen importància a Mallorca són els blanc-i-blaus. La veritat és que no veig cap equip de l’Atlètic Balears vestit de vermell i negre. Durant el partit vaig pensar que les coses estan canviant massa aviat i que vertaderament el món s’acaba.
Diumenge vàrem poder veure un altre partit del primer equip masculí contra un filial, en aquest cas contra el Betis B. L’equip va tirar d’ofici i va treure endavant un matx que no va ser fàcil. En aquest inici de lliga la intensitat dels filials ens està complicant la vida. Sort tenim de Dioni, un killer que no perdona quan té una ocasió. El proper diumenge jugam contra el Castella. Un altre filial. No crec que vagi de blau i grana. Si això és així és possible que comenci a pensar que vertaderament el món que coneixem s’acaba però si això significa que s’acaba la nostra dinàmica negativa seré feliç de poder dir allò que deia Xavier Graset al seu programa radiofònic: «el món s’acaba, però acaba bé».
