Dimecres vaig iniciar un nou curs escolar al CEIP Miquel Costa i Llobera de Palma. Enguany ha estat un començament amb energies renovades: «curs nou a lloc nou». L’hora del berenar, la vàrem aprofitar per parlar de futbol, cosa no gaire habitual als claustres de les escoles. Com no podia ser d’altra manera va sortir el tema d’en Messi. Na Natàlia, una mestra valenciana i del València, em va sorprendre quan va explicar el que havia dit el seu fill de sis anys en saber-ho: «mamà, que bé que en Messi hagi marxat al PSG, ara segur que guanyarem al Barça». És ben segur que molts d’equips cada vegada que s’havien d’enfrontar al Barcelona, el primer que els havia de passar pel cap devia ser que havien de tornar a veure a Messi. Enfrontar-se al Barça de Messi era un autèntic malson. El València està en el tercer lloc del rànquing de víctimes. L’encapçala el Sevilla amb 38 gols, l’Atlètic de Madrid amb 32, València 31, l’Athlètic Club amb 29 i tanca aquest top 5 el Reial Madrid amb 26 gols.
A l’Atlètic Balears també tenim els nostres propis malsons. La setmana passada ens enfrontàrem al Cornellà, el darrer equip que ens ha fet fora d’un Play-off. Els guanyàrem per començar a demostrar que deixam enrere els vells neguits. Ahir li va tocar el torn a l’Albacete. El primer equip que ens va guanyar una eliminatòria de l’era Ingo. A totes les tertúlies encara surt el cul d’en Tomeu Nadal que va salvar un gol de Delgado que ens hauria duit cap a Segona. El 4-1 final va fer caure el segon malson. Tots els aficionats, amb les penyes al complet, inclosa l’ATB 1942 que també era present a Cornellà i no la vaig anomenar per un lamentable descuit, poguérem veure un equip que va passar per damunt d’un recent descendit de Segona Divisió. L’equip manxec només ens va aguantar el ritme 30 minuts. A la resta, l’Atlètic Balears es va comportar com una piconadora. Si seguim de la mateixa manera serem a partir d’ara pels altres equips com el malson que suposava Messi per al menut de la meva companya.
