Era la jornada 32 de la temporada 2013-2014 i l’equip de Nico López s’enfrontava al Lleida. Era un partit marcat en vermell per tota l’afició ‘balearica’ després de les declaracions que havia fet l’entrenador lleidatà Seligrat en finalitzar el partit de la primera volta. Seligrat havia tirat pestes del joc oferit per l’equip de Nico i, especialment, havia posat entredit la qualitat de Florin Andone. Aquell dia el poliesportiu de Magaluf va ser una olla a pressió. L’èxtasi total va arribar després dels dos gols del romanès que obligaren a l’equip de la terra ferma a posar el genoll a terra i a Seligrat a menjar-se les seves paraules. Encara record perfectament l’alegria d’aquell diumenge. La satisfacció de tota l’afició que no havia vist perdre l’Atlètic dins Magaluf en tota la temporada. Just quan va acabar el partit me vaig girar cap a n’en Jordi Herrero i li vaig dir: «Fins ara no m’havia atrevit a dir-ho però ara veig que enguany tornarem a fer play-off». Dues setmanes més tard ens enfrontarem a l’Espanyol B, els gols de Thiago i Xisco ens feren guanyar i situar-nos com a líders, mentre celebràvem la victòria vaig dir als germans Rebassa: «Crec que serem campions». Les conseqüències dels meus vaticinis ja són del tot conegudes: no férem campions ni tan sols arribàrem al play-off. Qualsevol dels qui em coneixen sap que no m’agrada gens jugar. Només faig porres quan no em queda altre remei. Si es fa una aposta amb doblers sempre procur no participar-hi. I quan, en ocasions, compr loteria sempre dic als amics que comprin un altre número perquè el meu segur que no sortirà. En aquest sentit no vaig néixer amb la guixa girada. Així com començava aquesta temporada vaig pensar que havia de ser la bona. Que el futbol no podia ser tan cruel amb nosaltres. L’estiu ho vaig dir a en Miquel Vadell, que estàs tranquil perquè segur que aconseguiríem l’ascens. Tanta confiança tenia que fins i tot ahir, abans del partit, estava segur que guanyaríem sense problemes al Navalcarnero, especialment després de la millora contra el San Sebastián de los Reyes. És evident que no me guanyaria la vida com a vident, tan evident com que a aquest grup de jugadors li falta molt per ser considerat un equip.
