La tradició mallorquina diu que els nins i les nines confiaven els seus estalvis al seu pare, al padrí jove, a un tiet o a algun veïnat quan aquests anaven a fer una visita a Pòrtol, a Sa Cabaneta o algun mercat, amb l’esperança que els comprassin un siurell. Quan els adults marxaven s’acomiadaven amb la frase: «tu xiularàs», si finalment l’infant havia decidit amollar el doblers dels seus petits estalvis. Ara..., quan això no passava i el petit no els confiava el seu capital la frase era: «tu no xiularàs», demostrant clarament que només hi hauria siurell si abans s’havia pagat.
Enguany la Penya Jogo Bonito ha renovat la seva imatge i ha substituït el coet que l’ha acompanyat durant dos anys, com a remake del que va fer la Penya Passatge l’any 1961, per un siurell amb el lema «enguany xiularem», una clara al·lusió a aquell: «tu xiularàs» i amb un paral·lelisme del famós: «aquest any sí» que l’afició culer anava dient cada any i que després acabava amb un: «aquest any tampoc». Una frase que deixaren de dir quan barataren el seu pessimisme habitual i la desconfiança per un sentiment d’orgull pel seu equip i pel que representa.
Als balearicos encara ens queda camí, encara no tenim el siurell a ca nostra, però aquesta temporada crec que tothom està d’acord en què hem posat tot el que necessitam per acabar xiulant. Hem fet tres play-off en quatre anys, hem aconseguit dos campionats en dos grups diferents. Però, especialment, som conscients que el nostre president Ingo Volkmann ha tornat a fer un gran esforç què ens ha permès tenir un dels equips més potents de la categoria.
Aquesta temporada, des del principi, no podem badar perquè el primer objectiu és quedar entre els tres primers. Guanyar a casa és primordial i ahir no vàrem fallar. Va marcar tota la davantera, amb un equip que va donar molt bones sensacions. La pressió alta sembla que serà un tret d’aquesta temporada. Si seguim així, enguany, segur que xiularem.
