Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cuina amb memória

COCA DEL DIJOUS LLARDER

El Dijous Llarder –enguany, dia 24 de febrer– dona el tret de sortida a una setmana de disbauxa gastronòmica que tallarà en sec el Dimecres de Cendra

COCA DEL DIJOUS LLARDER

El dijous anterior a l’inici de la quaresma es coneix, popularment, com a Dijous Gras o Dijous Llarder (sovint pronunciat Jarder). L’adjectiu llarder o gras defineix un dia on el protagonista gastronòmic és el porquim i els greixos en general. Antigament, aquest dijous servia per consumir els raïssons restants i escurar les deixalles de carn salada el dia de les matances, que quedava dins les alfàbies (costella, xulla, cara, orella) abans que la primera calor primaveral pogués convertir-ho tot en ranci. A més de la greixonera de porc es feien coques dolces i salades.

Ingredients

Per la pasta: mig tassó d’oli, 1 tassó sencer d’aigua, una grapada de raïssons (llardons, greixons o llemugues), llevat (com una ametlla) i la farina que es begui.

Pel cobriment: xulla, llonganissa, botifarró i sucre.

Preparació

  • Mesclarem el llevat amb una mica d’aigua tèbia. 
  • Dins un petit ribell o recipient semblant hi mesclarem l’oli, l’aigua, els raïssons i el llevat. Hi anirem afegint la farina que es begui a poc a poc fins que la pasta estigui al seu punt, ni clara ni espessa.
  • La deixarem tovar, mínim una hora. Aina Marroig Vives de Caimari (nascuda a Mossa, Escorca, 1920) deia que a casa seva, a Mossa, feien la coca amb pasta de pa enriquida amb una grapadeta de saïm.
  • Estirarem la pasta i la posarem damunt la llauna.
  • Hi anirem escampant, alternant-los, bocins petits de xulla i rodanxes de botifarró i de llonganissa. S’ha de tenir en compte que quan la trossegem, a cada ració hi ha d’haver una tallada dels tres elements.
  • Hi espargirem una grapadeta de sucre per damunt i enfornarem la coca fins que serà cuita.
  • Segons ens explicà n’Aina Marroig, el dia del Dijous Llarder a Mossa hi compareixien unes quaranta persones a dinar, la majoria jornalers. Era tradició menjar fava parada de primeria i, a darrere, la coca descrita abans, molt senzilla, però que era del gust de la gent pagesa que dinava a la possessió. 
  • A altres indrets es preparen coques amb una pasta semblant, però amb uns cobriments que poden ser dolços o salats. 
  • Les coques dels Darrers Dies de na Maria Payeras Buades (Búger, 1933) són petites, de pasta dolça, amb llonganissa i confitura de codony.

Compartir el artículo

stats